Comunió
Bueno esta vist que és impossible planejar una línia argumental per el blog, és com si ell prengués possessió de mi i m'obliga a alterar els meus plans, així que avui no seguiré amb la història dels divendres i a canvi explicaré el que vaig fer ahir: Anar a una comunió.
La comunió en qüestió era la de una neboda (osti ara no se si s'escriu així, tot i que amb les faltes que ja faig normalment tampoc importa massa, no?) de l'Eamon.
De fet no vam anar a la cerimònia, ni tan sols al dinar, el plan era passar-se per casa la seva germana a la tarda, estar una estona allà i tornar. No vam anar a la cerimònia ni al dinar perquè l'Eamon treballava i acabava a les 3 més o menys. A més tant ell com la Martina estan malalts (constipat, grip... whatever) així que tampoc teníem intenció de quedar-nos molta estona.
Quan l'Eamon va arribar a casa a les 3:30 va dir que es trobava fatal (segons la Martina és un exagerat), que se sentia dèbil i que necessitava fer una "siesta" (S'ha de reconèixer que s'havia aixecat a les 5 del matí després d'estar d'exàmens el dia anterior). Mentre ell es va estirar, la Martina va fer algo de sopar-dinar, no ho sé exactament perquè en teoria a la 1 es dina, i es sopa a les 6 o les 7. Els horaris del menjar em donarien per un altre post o sigui que torno al tema...
Després d'haver "dinat" jo em vaig posar a fer el post d'ahir, l'Eamon a fer la siesta i la Martina no ho se. Allà les 5 la Martina em va dir que marxàvem nosaltres, que ja s'estava fent tard i l'Eamon es quedava dormint perquè estava mig empanat.
Vam anar amb transport públic. Quan vam arribar a l'estació faltaven 20 minuts pel següent tren. Havíem d'anar a Dublín 18 que bé a ser com anar de Sants a Granollers. Mentre anàvem amb el tren la Martina em va fer un curs accelerat de la família que ens trobaríem allà. Intentaré explicar-ne alguna cosa, però la veritat es que els noms no en recordo ni un.
Hi ha el pare (68) i la mare (62 + o -). Tenen 7 fills (em sembla), 5 són noies i 2 nois (l'Eamon nés un evidentment). El terme noi i noi potser no esta ben aplicat aquí, el germà gran té 40 pocs anys (41?) , la resta de germans van decreixent en edat fins a l'Eamon (28 o 29) i la germana petita, que ahir no hi era i no la vaig conèixer. La majoria dels germans grans de l'Eamon tenen fills, això vol dir que la festa estava plena de nens petits, quina por!!! (triple factorial, això és molta por, charlie calcula-ho)
Bueno quan vam arribar a la casa, vam anar directament al jardí. Allà hi havia una carpa muntada amb tots els adults i un castell inflable amb tots els nens intentant destruir-lo. En el moment en que vam arribar les germanes més joves van sortir ràpidament a abraçar la Martina així com algunes de les nenes. Després em van presentar i la germana més jove que hi havia (29) em va anar a buscar una beguda immediatament. També em van presentar la mare que em va saludar a la manera espanyola, amb dos petons. Aquí Irlanda sempre es saluden donant la mà quan et presenten algú, petons i abraçades per quan els coneixes i hi ha confiança. La mare em va dir nosequè de que tenia una reserva de Smirnoff per mantenir la salut (vaya tela!).
Amb la Martina vam anar cap a dins de la casa a deixar la jaqueta, jersei i va tornar la germana (Això de no recordar cap nom és una putada, a partir d'ara li dire... Amy)m se'ls havia acabat la Bulmers (Magners a Espanya), cidra, o sigui que vaig agafar una cervesa. Vaig sortir a fora amb la Amy a que em presentés la resta de la family, i em dongués algo per obrir la cervesa. Més o menys els entenia a tots, però si es motivaven a explicar-me la vida ja em perdia.
Mitja hora després va arribar l'Eamon, jo anva per la segona cervesa i en aquell moment els nens es preparaven per jugar a la gallineta cega amb una pinyata indestructible. Va ser molt divertit veure els nens donant cops a l'aire intentant tocar la pinyata. Finalment una de les germanes grans es va posar el mocador i va aconseguir detruir la pinyata. Per cert, ara recordo que abans de venir a Irlnada el Stephan del Climbat em va dir que a Irlanda la proporcio de dones per home és la més alta del món. A jutjar per la familia que hi havia allà és totalment cert. Dels 10 o més nens que hi havia només 2 eren nens. El mateix per les germanes/germans de l'Eamon, 5 vs 2.
Abans d'arribar a la casa l'Eamon m'havia explicat que un dels seus nebots (l'Aron (17)) en sabia molt d'ordinadors, que teclejava molt ràpid (Uala!). M'havia dit que li havia explicat que venia jo uns enginyer informàtic i que ell havia dit, segur que jo en sé més. Ja m'imaginava el nano rallant tota la tarda dient que si el messenger podia fer tal, o que havia fet un script per el mIRC que li permetia fer petar l'ordinador de qui volgues... Resulta que no hi era quan vam arribar.
Quan vaig acabar la segona cervesa estava allà assentat intentant pillar la conversa, vaig coneixer el marit d'alguna de les germanes i em diu "vinga agafa una cervesa no siguis timid". Així que vaig agafar una cervesa i em diu "Wellcome to Ireland". Un dia li vaig preguntar a l'Eamon quin era el esport més popular d'Irlanda, em va dir "a part de veure alcohol, segurament el futbol". Té tota la raó del món.
Al cap d'una estona van dir que feien una porra per Eurovision, així que tots vam posar 2 euros i vam agafar un paperet amb un país ( a mi em va tocar Turquia) i van estar intentant muntar una tele a la carpa, però ja començava a fer fred així que m'en vaig anar a dins de la casa juntament amb la Martina l'Eamon i el marit de una de les germanes que jo estava convençut que era gay, almenys per la pinta.
Acabo de veure que m'estic enrollant molt o sigui que abrevio, la mare va marxar poc despres, em va dir que era molt guapo (soc un lligon) i em va fer dos petons més. Vam estar mirant Eurovision fins que va acabar, en el sofa erem com 6 persones ven apretats i aixafats. Un parell de les germanes també em van dir que eran molt guapo (si es que estic fet un triumfador) i ja vam marxar. En el cotxe vam tornar l'Eamon, la Martina, l'Amy (que no es diu aixi) i la seva filla. No sé que estava dient la Amy que salta la seva filla:
- Mommy are you drunk?
- No I am not... yet
- Yes you are!
- No,...
Sembla que la nena va deixar de insistir no se si perque la Amy la va convencer o va veure que no hi havia res a fer...
Bueno i de moment rés més. Després intentare recuperar el post Divendres i acabar-lo, i a més hi posare fotos!
La comunió en qüestió era la de una neboda (osti ara no se si s'escriu així, tot i que amb les faltes que ja faig normalment tampoc importa massa, no?) de l'Eamon.
De fet no vam anar a la cerimònia, ni tan sols al dinar, el plan era passar-se per casa la seva germana a la tarda, estar una estona allà i tornar. No vam anar a la cerimònia ni al dinar perquè l'Eamon treballava i acabava a les 3 més o menys. A més tant ell com la Martina estan malalts (constipat, grip... whatever) així que tampoc teníem intenció de quedar-nos molta estona.
Quan l'Eamon va arribar a casa a les 3:30 va dir que es trobava fatal (segons la Martina és un exagerat), que se sentia dèbil i que necessitava fer una "siesta" (S'ha de reconèixer que s'havia aixecat a les 5 del matí després d'estar d'exàmens el dia anterior). Mentre ell es va estirar, la Martina va fer algo de sopar-dinar, no ho sé exactament perquè en teoria a la 1 es dina, i es sopa a les 6 o les 7. Els horaris del menjar em donarien per un altre post o sigui que torno al tema...
Després d'haver "dinat" jo em vaig posar a fer el post d'ahir, l'Eamon a fer la siesta i la Martina no ho se. Allà les 5 la Martina em va dir que marxàvem nosaltres, que ja s'estava fent tard i l'Eamon es quedava dormint perquè estava mig empanat.
Vam anar amb transport públic. Quan vam arribar a l'estació faltaven 20 minuts pel següent tren. Havíem d'anar a Dublín 18 que bé a ser com anar de Sants a Granollers. Mentre anàvem amb el tren la Martina em va fer un curs accelerat de la família que ens trobaríem allà. Intentaré explicar-ne alguna cosa, però la veritat es que els noms no en recordo ni un.
Hi ha el pare (68) i la mare (62 + o -). Tenen 7 fills (em sembla), 5 són noies i 2 nois (l'Eamon nés un evidentment). El terme noi i noi potser no esta ben aplicat aquí, el germà gran té 40 pocs anys (41?) , la resta de germans van decreixent en edat fins a l'Eamon (28 o 29) i la germana petita, que ahir no hi era i no la vaig conèixer. La majoria dels germans grans de l'Eamon tenen fills, això vol dir que la festa estava plena de nens petits, quina por!!! (triple factorial, això és molta por, charlie calcula-ho)
Bueno quan vam arribar a la casa, vam anar directament al jardí. Allà hi havia una carpa muntada amb tots els adults i un castell inflable amb tots els nens intentant destruir-lo. En el moment en que vam arribar les germanes més joves van sortir ràpidament a abraçar la Martina així com algunes de les nenes. Després em van presentar i la germana més jove que hi havia (29) em va anar a buscar una beguda immediatament. També em van presentar la mare que em va saludar a la manera espanyola, amb dos petons. Aquí Irlanda sempre es saluden donant la mà quan et presenten algú, petons i abraçades per quan els coneixes i hi ha confiança. La mare em va dir nosequè de que tenia una reserva de Smirnoff per mantenir la salut (vaya tela!).
Amb la Martina vam anar cap a dins de la casa a deixar la jaqueta, jersei i va tornar la germana (Això de no recordar cap nom és una putada, a partir d'ara li dire... Amy)m se'ls havia acabat la Bulmers (Magners a Espanya), cidra, o sigui que vaig agafar una cervesa. Vaig sortir a fora amb la Amy a que em presentés la resta de la family, i em dongués algo per obrir la cervesa. Més o menys els entenia a tots, però si es motivaven a explicar-me la vida ja em perdia.
Mitja hora després va arribar l'Eamon, jo anva per la segona cervesa i en aquell moment els nens es preparaven per jugar a la gallineta cega amb una pinyata indestructible. Va ser molt divertit veure els nens donant cops a l'aire intentant tocar la pinyata. Finalment una de les germanes grans es va posar el mocador i va aconseguir detruir la pinyata. Per cert, ara recordo que abans de venir a Irlnada el Stephan del Climbat em va dir que a Irlanda la proporcio de dones per home és la més alta del món. A jutjar per la familia que hi havia allà és totalment cert. Dels 10 o més nens que hi havia només 2 eren nens. El mateix per les germanes/germans de l'Eamon, 5 vs 2.
Abans d'arribar a la casa l'Eamon m'havia explicat que un dels seus nebots (l'Aron (17)) en sabia molt d'ordinadors, que teclejava molt ràpid (Uala!). M'havia dit que li havia explicat que venia jo uns enginyer informàtic i que ell havia dit, segur que jo en sé més. Ja m'imaginava el nano rallant tota la tarda dient que si el messenger podia fer tal, o que havia fet un script per el mIRC que li permetia fer petar l'ordinador de qui volgues... Resulta que no hi era quan vam arribar.
Quan vaig acabar la segona cervesa estava allà assentat intentant pillar la conversa, vaig coneixer el marit d'alguna de les germanes i em diu "vinga agafa una cervesa no siguis timid". Així que vaig agafar una cervesa i em diu "Wellcome to Ireland". Un dia li vaig preguntar a l'Eamon quin era el esport més popular d'Irlanda, em va dir "a part de veure alcohol, segurament el futbol". Té tota la raó del món.
Al cap d'una estona van dir que feien una porra per Eurovision, així que tots vam posar 2 euros i vam agafar un paperet amb un país ( a mi em va tocar Turquia) i van estar intentant muntar una tele a la carpa, però ja començava a fer fred així que m'en vaig anar a dins de la casa juntament amb la Martina l'Eamon i el marit de una de les germanes que jo estava convençut que era gay, almenys per la pinta.
Acabo de veure que m'estic enrollant molt o sigui que abrevio, la mare va marxar poc despres, em va dir que era molt guapo (soc un lligon) i em va fer dos petons més. Vam estar mirant Eurovision fins que va acabar, en el sofa erem com 6 persones ven apretats i aixafats. Un parell de les germanes també em van dir que eran molt guapo (si es que estic fet un triumfador) i ja vam marxar. En el cotxe vam tornar l'Eamon, la Martina, l'Amy (que no es diu aixi) i la seva filla. No sé que estava dient la Amy que salta la seva filla:
- Mommy are you drunk?
- No I am not... yet
- Yes you are!
- No,...
Sembla que la nena va deixar de insistir no se si perque la Amy la va convencer o va veure que no hi havia res a fer...
Bueno i de moment rés més. Després intentare recuperar el post Divendres i acabar-lo, i a més hi posare fotos!
5 comments:
Joder colega, sintetiza o haz un audioblog... además en polaco que yo ya no estoy acostumbrado y me cuesta.
No es por romper la magia pero que familires lejanos de más de 30 años te digan que eres guapo con 25-26 años... pues que es normal, lo jodido es que te hubieran dicho que parecías listo o simpatico...
Vaja quina decepció...
De tota manera no m'he sabut explicar bé, no era només que em diguession que era guapo, es que s'em menjaven! Estaven totes mig borratxes o més de mig, la mare bueno em tenia alla atrapat al sofa... deu meu, Suposo que un video de la situació faria més riure
Prometo fer els proxims posts més curts!!
aixi q lligant ehhh!!! vaya tela!
aveure si al final hauré de venir a controlar... :) (encara q si són de mes de 60 anys...no em preocupo guapito)jejeje
I jo que havia sentit que a les bodes i funerals es lligaba molt.... es veu que també es a les comunions!!! jeje
Sí, a les bodes es lliga, però lligar en una comunió amb mares i parentela llunyana és clarament un nivell superior! Hi ha coses per a què cal haver nascut...
Post a Comment