Amadeus (Reflexions del viatge II)
Segueixo amb la segona part del viatge a frança...
Quan vaig arribar a l'aeroport, em va recollir una dona que era la meva xofer. Ens vam dirigir cap a l'oest de l'aeroport (Niça queda a l'est), així que després de tot l'empresa no esta tant a prop de Niça com em pensava. Pel camí vaig fitxar-me en les muntanyes, vaig veure'n una amb unes bones parets per escalar. Aquí a dublín la muntanya més alta que he vist no arriba ni a turó.
Quan vam arribar a l'empresa la xofer (per cert el cotxe una passada) em va deixar davant de la recepció. Els edificis d'allà són impresionants. Vaig entrar a una recepció digna dels hotels més futuristes.
- Hola, sóc l'Alex Lloreda, estic aquí per una entrevista de feina.
- Molt bé senyor Logueda, amb qui té cita?
- ... la veritat és que no recordo el nom ....
- I no té el paper?
- ... no ... només em vaig imprimir el paper del vol i el del hotel ...
- ... Bueno, a veure pot ser la senyoreta (no recordo quin nom) ?
- No ho se, sí, pot ser..
- A veure un moment...
Va resultar que sí era la senyoreta Laurent Miramont (no sé com s'escriu pero més o menys sonava així). Després d'aquesta penosa introducció em van prepara una targeta per poder accedir a les instalacions i vaig deixar la maleta en un guarda roba que ja tenien preparat per això. Em va a venir a buscar la noia aquesta, força maca per cert, i em va portar cap a dins, vam sortir de l'edifici per dirigir-nos a un altre a través del jardins. Jo estava flipant. Amadeus està situat a dalt d'un turó i consta d diversos edificis tots amb jardins i molt guapos.
Ja a l'edifici de RRHH em va deixar perquè m'esperés. Al meu costat tenia un altre noi, semblava una mica més gran que jo. Resulta que era de Madrid, consultor extern per Amadeus i també esperava que li donésin la posició de plantilla, però jo tenia una aventatge (a part del fet de que ell era madrileny, això resta) jo sóc fiber i ell un teleco-de-merda (eh Omar).
La primera prova que vaig haver de fer va ser un test de personalitat d'aquests que has de triar entre opcions que t'obliguen a contradir-te. Després d'això em vaig haver d'esperar una estona. Vaig veure passar bastantes noies que no estaven gens malament(per què sempre hi ha tantes ties al departament de RRHH i no al d'IT?). La Laurent em va presentar una d'aquestes noies, que no venia a quento, però bueno. Després d'això em va dir que encara m'hauria d'esperar unes hores per fer la primera entrevista així que si volia podia anar a dinar. Em va acompanyar fins al restaurant-menjador i em va donar un val per poder demanar el que volgués.
El menjador era molt gran, amb capacitat per unes 300 o 400 persones i estava a rebentar. Em va molar perquè casi tothom era jove (25 - 30 pocs), vestien informal (texans i polo o coses així) i es parlaven molts idiomes (evidentment dominava el francés). Quan vaig acabar vaig anar a la terrassa a fer un café (tot pagat per la companyia) i a prendre el sol mentre esperava que fos l'hora de la primera entrevista.
A la 1:30 vaig anar cap al despatx de la psicologa que m'entrevistava. Em va fer les típiques preguntes: Per què vols treballar per nosaltres, quina és la teva millor qualitat i coses així. despres em va demnar que li expliqués quí era jo, com em definiria, que dirien els meus amics de mí, etc... La veritat és que estava molt còmode parlant amb ella i va riure bastant quan em vaig definir com un "part-time geek". És a dir que sóc un geek com tot bon informàtic que es preci, però també m'agrada fer moltes coses, socialitzar-me (ja sé que la majoria dels meus amics informàtics pensen que sóc un geek i tots ells també es "socialitzen" molt, però els estereotips són molt poderosos).
Despés de la primera entrevista em va tocar esperar un parell d'hores i després em van portar a un altre edifici que no estava al complex principal d'Amadeus. En aquest edifici havia d'entrevistar-me amb dos project-managers. El primer em va explicar el model de negoci d'amadeus, la seva posició al mercat i els projectes en els que treballavem. Vam parlar de Java i C++, d'Enginyeria del Software, de paral·lelisme, redundància, concurrencia, gestió de càrrega de transaccions i tot de coses que aquí escrites sonen molt bé. Llavors vam comentr el meu CV, li vaig explicar que és La Vanguardia, Cre-A, QPrima i la meva experiència amb cada un d'ells. Crec que li vaig agradar força.
El segon tio que em va entrevistar parlva amb molt accent francés i costava una mica més d'entendre. Li vaig parlar de les meves aficions, l'escalada, l'snowboard, el surf, etc... també li vaig explicar el meu PFC de coses de 3D. En general li va agradar força i em va dir que nosequí del departament també escalava i que estaria molt content de tenir un company d'escalada. Després vamparlar de coses més tècniques. Em va explicar que un dels clients gràfics que desenvolupen el fan en C# perquè el hi permet una cosa que és que el client (persona física) pot canviar la distribució dels widgets de la interfície tan sols arrosegant-los. Em va preguntar si coneixia alguna cosa semblant per Qt o per Java o algun altre llenguatge, pos no. Algú ho havia sentit mai això? Mola, no? En general crec que els hi vaig caure bé i vaig donar la talla a nivell tècnic.
Quan ja marxava em vaig trobar un altre candidat. Un alemany de 26 anys, molt seriós i reservat i amb cara de ser l'anti-alegria-de-la-huerta. A ell el van deixar en un hotel Ibis. A mí em van portar a un Mercure (de la meteixa cadena però amb moolt més nivell), però aixó ho deixo ja per la següent entrega.
D'amadeus vaig fer un parell de fotos amb el mobil, perquè la camera de fotos la tenia al guardaroba i no era plan de anar per aquell campus d'alta seguretat fent fotos a les coses... Quan torni a granollers, passare les fotos del mobil al PC i les afegiré aquí si valen la pena..
Fins aviat
Quan vaig arribar a l'aeroport, em va recollir una dona que era la meva xofer. Ens vam dirigir cap a l'oest de l'aeroport (Niça queda a l'est), així que després de tot l'empresa no esta tant a prop de Niça com em pensava. Pel camí vaig fitxar-me en les muntanyes, vaig veure'n una amb unes bones parets per escalar. Aquí a dublín la muntanya més alta que he vist no arriba ni a turó.
Quan vam arribar a l'empresa la xofer (per cert el cotxe una passada) em va deixar davant de la recepció. Els edificis d'allà són impresionants. Vaig entrar a una recepció digna dels hotels més futuristes.
- Hola, sóc l'Alex Lloreda, estic aquí per una entrevista de feina.
- Molt bé senyor Logueda, amb qui té cita?
- ... la veritat és que no recordo el nom ....
- I no té el paper?
- ... no ... només em vaig imprimir el paper del vol i el del hotel ...
- ... Bueno, a veure pot ser la senyoreta (no recordo quin nom) ?
- No ho se, sí, pot ser..
- A veure un moment...
Va resultar que sí era la senyoreta Laurent Miramont (no sé com s'escriu pero més o menys sonava així). Després d'aquesta penosa introducció em van prepara una targeta per poder accedir a les instalacions i vaig deixar la maleta en un guarda roba que ja tenien preparat per això. Em va a venir a buscar la noia aquesta, força maca per cert, i em va portar cap a dins, vam sortir de l'edifici per dirigir-nos a un altre a través del jardins. Jo estava flipant. Amadeus està situat a dalt d'un turó i consta d diversos edificis tots amb jardins i molt guapos.
Ja a l'edifici de RRHH em va deixar perquè m'esperés. Al meu costat tenia un altre noi, semblava una mica més gran que jo. Resulta que era de Madrid, consultor extern per Amadeus i també esperava que li donésin la posició de plantilla, però jo tenia una aventatge (a part del fet de que ell era madrileny, això resta) jo sóc fiber i ell un teleco-de-merda (eh Omar).
La primera prova que vaig haver de fer va ser un test de personalitat d'aquests que has de triar entre opcions que t'obliguen a contradir-te. Després d'això em vaig haver d'esperar una estona. Vaig veure passar bastantes noies que no estaven gens malament(per què sempre hi ha tantes ties al departament de RRHH i no al d'IT?). La Laurent em va presentar una d'aquestes noies, que no venia a quento, però bueno. Després d'això em va dir que encara m'hauria d'esperar unes hores per fer la primera entrevista així que si volia podia anar a dinar. Em va acompanyar fins al restaurant-menjador i em va donar un val per poder demanar el que volgués.
El menjador era molt gran, amb capacitat per unes 300 o 400 persones i estava a rebentar. Em va molar perquè casi tothom era jove (25 - 30 pocs), vestien informal (texans i polo o coses així) i es parlaven molts idiomes (evidentment dominava el francés). Quan vaig acabar vaig anar a la terrassa a fer un café (tot pagat per la companyia) i a prendre el sol mentre esperava que fos l'hora de la primera entrevista.
A la 1:30 vaig anar cap al despatx de la psicologa que m'entrevistava. Em va fer les típiques preguntes: Per què vols treballar per nosaltres, quina és la teva millor qualitat i coses així. despres em va demnar que li expliqués quí era jo, com em definiria, que dirien els meus amics de mí, etc... La veritat és que estava molt còmode parlant amb ella i va riure bastant quan em vaig definir com un "part-time geek". És a dir que sóc un geek com tot bon informàtic que es preci, però també m'agrada fer moltes coses, socialitzar-me (ja sé que la majoria dels meus amics informàtics pensen que sóc un geek i tots ells també es "socialitzen" molt, però els estereotips són molt poderosos).
Despés de la primera entrevista em va tocar esperar un parell d'hores i després em van portar a un altre edifici que no estava al complex principal d'Amadeus. En aquest edifici havia d'entrevistar-me amb dos project-managers. El primer em va explicar el model de negoci d'amadeus, la seva posició al mercat i els projectes en els que treballavem. Vam parlar de Java i C++, d'Enginyeria del Software, de paral·lelisme, redundància, concurrencia, gestió de càrrega de transaccions i tot de coses que aquí escrites sonen molt bé. Llavors vam comentr el meu CV, li vaig explicar que és La Vanguardia, Cre-A, QPrima i la meva experiència amb cada un d'ells. Crec que li vaig agradar força.
El segon tio que em va entrevistar parlva amb molt accent francés i costava una mica més d'entendre. Li vaig parlar de les meves aficions, l'escalada, l'snowboard, el surf, etc... també li vaig explicar el meu PFC de coses de 3D. En general li va agradar força i em va dir que nosequí del departament també escalava i que estaria molt content de tenir un company d'escalada. Després vamparlar de coses més tècniques. Em va explicar que un dels clients gràfics que desenvolupen el fan en C# perquè el hi permet una cosa que és que el client (persona física) pot canviar la distribució dels widgets de la interfície tan sols arrosegant-los. Em va preguntar si coneixia alguna cosa semblant per Qt o per Java o algun altre llenguatge, pos no. Algú ho havia sentit mai això? Mola, no? En general crec que els hi vaig caure bé i vaig donar la talla a nivell tècnic.
Quan ja marxava em vaig trobar un altre candidat. Un alemany de 26 anys, molt seriós i reservat i amb cara de ser l'anti-alegria-de-la-huerta. A ell el van deixar en un hotel Ibis. A mí em van portar a un Mercure (de la meteixa cadena però amb moolt més nivell), però aixó ho deixo ja per la següent entrega.
D'amadeus vaig fer un parell de fotos amb el mobil, perquè la camera de fotos la tenia al guardaroba i no era plan de anar per aquell campus d'alta seguretat fent fotos a les coses... Quan torni a granollers, passare les fotos del mobil al PC i les afegiré aquí si valen la pena..
Fins aviat
1 comment:
" que no estaven gens malament!" ...molt b molt b! així m'agrada! jajajaja
Post a Comment