A la platja!

El diumenge de la setmana passada vaig anar a la platja, si per increïble que sembli a Dublín hi ha platja, si s’en pot dir així es clar. De fet vaig fer un cap de setmana de sol. Tota la setmana va fer sol i bon temps. el dijous i el divendres vaig anar al cine a el centre comercial més gran d’Europa, i el dissabte a voltar per Rathmines i a prendre el sol al parc amb la Martina.

El diumenge em vaig aixecar d’hora (les 9:30 un diumenge és molt d’hora pels meus estàndards) i al cap d’una estona la Martina em va preguntar si tenia banyador, que ens en anàvem a la platja. Primer vam passar a buscar una amiga seva, l’Antonia (en serio es diu així), una gallega no massa agraciada.

Vam anar amb el DART (el tren) fins a Sandymount, be fins la següent parada perquè ens vam passar. Un cop allà vam buscar un lloc lliure i on ens poguéssim estirar amb les tovalloles. Jo tenia intenció de banyar-me, encara que l’aigua estigués molt freda. Però la “platja” em va deixar impressionat. La paraula “impressionant” normalment té connotacions positives, aquest n’és el contra exemple.

La platja consistia en un espai de uns 3 metres de sorra seca que s’estenia al costat de la carretera que voreja la baia. Després començava la sorra humida, després pringosa i finalment am bassals d’aigua que s’estenia fins a l’horitzó. No tinc ni idea que a quina distància es trovaba el mar, a lo lluny podia veure alguns vaixells, però també a lo lluny veia gent caminant per sobre la sorra, però era impossible distingir on estava la frontera.

Ens vam estar allà un bona estona, jo fins i tot em vaig adormir. La Martina i l’Antonia es van estar explicant la vida, suposo. Quan em vaig despertar vaig notar que m’estava cremant tot i que m’havia posat una mena d’oli protector factor 20 de la Martina, així que em vaig vestir i vaig dir que me n’anava a veure si trobava el mar.

Va ser tota una aventura i en alguns trossos em va recordar la travesia del Frodo, en Sam i l’Smeagol per els pantans del morts, Dagorlad, em sembla que es deia. El terra era semblant a les descripcions del Tolkien. Hi havia bassals amb algues en descomposició, cadavers de crancs i uns curiosos monticles de sorra que semblaven cucs. El terra anava canviant,hi havia zones més seques i agradables, i havia zones on la sorra era quasi negra i feia molta pudor, com una clavaguera.

Vaig caminar en direcció al mar mitja hora aproximadament, finalment vaig arribar a un lloc on la marea estava pujant, i amb ella arrosegava un quantitat de merda i espuma que em va fer desistir de intentar banyar-me. A lo lluny hi havia una familia que sí que es banyava amb l'aigua fins els genolls però vaig considerar que ja era suficient. Quan em vaig girar per tornar cap a la tovallola la vista era acollonant, per lo lluny que quedava i lo encara més lluny que semblava.

Evidentment no totes les platjes de Dulín són aixì, però com que encara no les he vist, doncs no ho puc demostrar, seguiré investigant...