L’Hotel (Viatge a França III)
Quan vaig acabar les entrevistes, un cotxe em va venir a buscar. Em portava a mi i al alemany serio (i amb una cara no molt agradable de mirar). A ell el van deixar a un hotel Ibis. A mi al Mercure que estava al costat. Quan vaig entrar a la recepció de l’hotel, vaig pensar que tampoc era gran cosa, tenint en compte que se suposava que era una hotel de 4 estrelles. Vaig donar el paperet de la reserva i després de mirara-se’l un bona estona la noia de la recepció em va dir que aquell hotel no era el meu.
Es veu que hi havia 2 hotels Mercure en el parc tecnològic de Sophie-Antiopolis (que és on esta situat Amadeus). Aquell era el Mercure “dolent”, jo tenia habitació en el bo. “Molt bé tinc l’hotel bo, però com hi arribo?” El cotxe que em portava havia marxat, el meu mòbil espanyol estava a punt de quedar-se sense bateria i el mòbil irlandes no tenia masses calers, i de tota manera no sabía a qui trucar. Però bueno la tia de la recepció em va explicar com arribar a l’altre hotel i em va dir que sí que s’hi podia arribar caminant.
Després de caminar una estona amb la maleta per una carretera que passava pel mig d’un bosc vaig arribar al hotel bo. Al costat tenia un Etap, la marca més barata de la cadena Accor, molt útil recordar aquest nom per viatjar per Europa. El meu hotel si que em va impresionar, aquest si que era un 4 estrelles. El noi de la recepció em va donar la benvinguda, uns papers d’Amadeus i em va dir que el cocktail era a les 7 al saló del darrere de la recepció.
Quan vaig arribar a l’habitació (la 69) vaig lamentar que l’Anna no
hagués vingut amb mi. Era una habitació molt gran, amb un llit molt gran, una butaca, 2 lavabos i banyera amb sals de bany i tot de cosetes d’aquestes. Després em vaig mirar els paperets d’Amadeus que m’havien donat a recepció. Es veu que hi havia una convenció de clients d’Amadeus o una cosa així, la convenció començava l’endemà i aquella tarda es feia un cocktel de benvinguda i networking. Ho cito textualment, posava això a la invitació. Evidentment no es referia a gent parlant sobre l’ultim draft del IEEE 802.11n (que sembla que ja és força definitiu per cert), sinó a gent de negocis trobant-se i tenint converses del pal:
- Ei que tal Philip, com us va per asia?
- Molt bé Sophie, aquest any hem aconseguit reduir els costos un 1,5% per sobre de l’esperat, i això que encara no tenim la conjuntura adequada. Que tal vosaltres amb els americans?
- No tant bé la veritat, la depreciació del dòlar ha fet que la demanda baixés i això ha ralentitzat els nostres plans d’expansió.
Després diuen que els informàtics diem coses rares.
Evidentment vaig pensar que jo allà no hi pintava rés i que més aviat el tio de recepció s’havia confós i m’havia près per un dels assistents a la convenció. Així que vaig decidir que aniria a fer el turista per Niça i soparia per alla. Vaig anar a recepció a preguntar si hi havia busos (no n’hi havia, on s’és vist un bus en un hotel de tant nivell) o quan valien els taxis fins a Niça. 60 Euros només per anar! Hmm casi que no, pagar 120 euros per passejar una estona per una ciutat és una mica car. Així que vaig tornar a l’habitació. Pel camí vaig veure que el cocktail ja havia començat i hi havia unes quantes persones prenent vi i menjant canapésmolt sofisticats. Quina gana!
Allà l’habitació vaig pensar que aniria al restaurant de l’hotel, però encara era d’hora, així que me vaig posar a mirar Prison Break. Allà a les 8 vaig sortir de l’habitació per anar al restaurant. El cockail estava ja ple de gent, tothom fent networking. El restaurant estava tancat. Vaig deduir que els senyors d’Amadeus havien reservat tot l’hotel per ells i els seus conferenciants, perquè no semblava que hi hagués ningú que no ho fos. Així que vaig tornar a l’habitació, vaig agafar la meva invitació i vaig anar cap al cocktail.
La invitació no em va fer falta per res, allà ningú em va preguntar que hi feia, simplement em vaig intentar barrejar amb la gent, però com que absolutament tothom estava en grups d’entre 2 a 4 persones (la majoria de 3, però cap grup fora dels límits) em va resultar força difícil. De tota manera vaig aprofitar per fotre’m alguns dels canapés més bons que he probat mai, vaig sortir a la terrassa, i per no sentir-me tant fora de lloc vaig trucar l’Anna. Quan es va acabar el saldo del meu mòbil, vaig agafar un parell més de canapés i m’en vaig anar a l’habitació.
Encara tenia gana i ja no quedaven canapés. Per sort vaig recordar que el Etap tenen tot de màquines de menjar a la recepció, dit i fet, una bossa de patates, un kinder bueno i un twix van acabar un barreja entre el mejar més selecta i el més refinat, digne del Ferran Adrià.
Després d’una experiència culinària de tant alt nivell vaig preparar-me un bany de sals i espuma i em vaig passar una hora a la banyera. Vaig estar pensant en les entrevistes. Jo crec que ho vaig fer força bé. La putada és quan et diuen que diguis algun defecte teu, que pots dir? Agrairé comentaris amb suggeriments, i no val el defecte de què m’enrollo molt en els posts, no crec que sigui rellevant per una feina). També la vaig liar una mica quan em va preguntar si coneixia patrons de disseny.
-Patrons de Disseny? Es clar!
-Digue’m-en algún, i que no sigui el singleton
-Jeje, bueno doncs tenim el patro plantilla
La putada és que en aquell moment no em va sortir la paraula plantilla en angles, em sortia pattern, però “the pattern pattern” em semblava a mi que no podia ser gaire bo. Evidentment es diu “Template pattern”, però en aquell moment em vaig bloquejar i no vaig atinar a dir-ne més, però ho vaig poder salvar dient-ne en catala i explicant que no em sortia la traducció.
-Bueno coneixes el patro ... (no recordo el nom i no l’havia sentit mai, potser fins i tot era una pregunta trampa)
-No
-I el Model-Vista-Controlador?
“Uff això si que ho tinc més controlat”
-Si, i tant
-I el patro ... (no recordo quin pero aquest si que el coneixia)
-Si, si també
-Vale, vale, només era per veure si estaves familiaritzat amb ells.
Bueno en aquells moment a la banyera evidentment els recordava tots, recordava els problemes de disseny, on casi sempre haviem de fer servir el patro observador i el plantilla, després vaig recordar el patró adaptador, el patro estat, i fins i tot algún altre patro que ara ja no recordo, si ho hagués recordat abans! Però bé, el que esta fet, fet esta. I amb aquest pensament m’en vaig anar a dormir.
L’endemà m’havia d’aixecar a les 8 i poc per estar a punt quan em vinguessin a buscar a les 9 per dur-me a l’aeroport. Vaig posar el despertador del mòbil a les 8:15. Després vaig pensar que potser el xòfer no em trobaria si es pensava que estava a l’altre hotel.
Em va despertar el telefon
-Bon dia senyor Lloreda, el taxi l’esta esperant a la porta
-Que? Quina hora és?
-Les 9
“Merda”
-Vinc en 5 minuts
Corrents vaig fer la maleta entaforant totes les coses, no em vaig pantinar ni res i vaig sortir corrents. El mòbil va sonar un quart d’hora més tard, encara tenia l’hora de Dublín.
Es veu que hi havia 2 hotels Mercure en el parc tecnològic de Sophie-Antiopolis (que és on esta situat Amadeus). Aquell era el Mercure “dolent”, jo tenia habitació en el bo. “Molt bé tinc l’hotel bo, però com hi arribo?” El cotxe que em portava havia marxat, el meu mòbil espanyol estava a punt de quedar-se sense bateria i el mòbil irlandes no tenia masses calers, i de tota manera no sabía a qui trucar. Però bueno la tia de la recepció em va explicar com arribar a l’altre hotel i em va dir que sí que s’hi podia arribar caminant.
Després de caminar una estona amb la maleta per una carretera que passava pel mig d’un bosc vaig arribar al hotel bo. Al costat tenia un Etap, la marca més barata de la cadena Accor, molt útil recordar aquest nom per viatjar per Europa. El meu hotel si que em va impresionar, aquest si que era un 4 estrelles. El noi de la recepció em va donar la benvinguda, uns papers d’Amadeus i em va dir que el cocktail era a les 7 al saló del darrere de la recepció.
Quan vaig arribar a l’habitació (la 69) vaig lamentar que l’Anna no
hagués vingut amb mi. Era una habitació molt gran, amb un llit molt gran, una butaca, 2 lavabos i banyera amb sals de bany i tot de cosetes d’aquestes. Després em vaig mirar els paperets d’Amadeus que m’havien donat a recepció. Es veu que hi havia una convenció de clients d’Amadeus o una cosa així, la convenció començava l’endemà i aquella tarda es feia un cocktel de benvinguda i networking. Ho cito textualment, posava això a la invitació. Evidentment no es referia a gent parlant sobre l’ultim draft del IEEE 802.11n (que sembla que ja és força definitiu per cert), sinó a gent de negocis trobant-se i tenint converses del pal:- Ei que tal Philip, com us va per asia?
- Molt bé Sophie, aquest any hem aconseguit reduir els costos un 1,5% per sobre de l’esperat, i això que encara no tenim la conjuntura adequada. Que tal vosaltres amb els americans?
- No tant bé la veritat, la depreciació del dòlar ha fet que la demanda baixés i això ha ralentitzat els nostres plans d’expansió.
Després diuen que els informàtics diem coses rares.
Evidentment vaig pensar que jo allà no hi pintava rés i que més aviat el tio de recepció s’havia confós i m’havia près per un dels assistents a la convenció. Així que vaig decidir que aniria a fer el turista per Niça i soparia per alla. Vaig anar a recepció a preguntar si hi havia busos (no n’hi havia, on s’és vist un bus en un hotel de tant nivell) o quan valien els taxis fins a Niça. 60 Euros només per anar! Hmm casi que no, pagar 120 euros per passejar una estona per una ciutat és una mica car. Així que vaig tornar a l’habitació. Pel camí vaig veure que el cocktail ja havia començat i hi havia unes quantes persones prenent vi i menjant canapésmolt sofisticats. Quina gana!
Allà l’habitació vaig pensar que aniria al restaurant de l’hotel, però encara era d’hora, així que me vaig posar a mirar Prison Break. Allà a les 8 vaig sortir de l’habitació per anar al restaurant. El cockail estava ja ple de gent, tothom fent networking. El restaurant estava tancat. Vaig deduir que els senyors d’Amadeus havien reservat tot l’hotel per ells i els seus conferenciants, perquè no semblava que hi hagués ningú que no ho fos. Així que vaig tornar a l’habitació, vaig agafar la meva invitació i vaig anar cap al cocktail.
La invitació no em va fer falta per res, allà ningú em va preguntar que hi feia, simplement em vaig intentar barrejar amb la gent, però com que absolutament tothom estava en grups d’entre 2 a 4 persones (la majoria de 3, però cap grup fora dels límits) em va resultar força difícil. De tota manera vaig aprofitar per fotre’m alguns dels canapés més bons que he probat mai, vaig sortir a la terrassa, i per no sentir-me tant fora de lloc vaig trucar l’Anna. Quan es va acabar el saldo del meu mòbil, vaig agafar un parell més de canapés i m’en vaig anar a l’habitació.
Encara tenia gana i ja no quedaven canapés. Per sort vaig recordar que el Etap tenen tot de màquines de menjar a la recepció, dit i fet, una bossa de patates, un kinder bueno i un twix van acabar un barreja entre el mejar més selecta i el més refinat, digne del Ferran Adrià.
Després d’una experiència culinària de tant alt nivell vaig preparar-me un bany de sals i espuma i em vaig passar una hora a la banyera. Vaig estar pensant en les entrevistes. Jo crec que ho vaig fer força bé. La putada és quan et diuen que diguis algun defecte teu, que pots dir? Agrairé comentaris amb suggeriments, i no val el defecte de què m’enrollo molt en els posts, no crec que sigui rellevant per una feina). També la vaig liar una mica quan em va preguntar si coneixia patrons de disseny.
-Patrons de Disseny? Es clar!
-Digue’m-en algún, i que no sigui el singleton
-Jeje, bueno doncs tenim el patro plantilla
La putada és que en aquell moment no em va sortir la paraula plantilla en angles, em sortia pattern, però “the pattern pattern” em semblava a mi que no podia ser gaire bo. Evidentment es diu “Template pattern”, però en aquell moment em vaig bloquejar i no vaig atinar a dir-ne més, però ho vaig poder salvar dient-ne en catala i explicant que no em sortia la traducció.
-Bueno coneixes el patro ... (no recordo el nom i no l’havia sentit mai, potser fins i tot era una pregunta trampa)
-No
-I el Model-Vista-Controlador?
“Uff això si que ho tinc més controlat”
-Si, i tant
-I el patro ... (no recordo quin pero aquest si que el coneixia)
-Si, si també
-Vale, vale, només era per veure si estaves familiaritzat amb ells.
Bueno en aquells moment a la banyera evidentment els recordava tots, recordava els problemes de disseny, on casi sempre haviem de fer servir el patro observador i el plantilla, després vaig recordar el patró adaptador, el patro estat, i fins i tot algún altre patro que ara ja no recordo, si ho hagués recordat abans! Però bé, el que esta fet, fet esta. I amb aquest pensament m’en vaig anar a dormir.
L’endemà m’havia d’aixecar a les 8 i poc per estar a punt quan em vinguessin a buscar a les 9 per dur-me a l’aeroport. Vaig posar el despertador del mòbil a les 8:15. Després vaig pensar que potser el xòfer no em trobaria si es pensava que estava a l’altre hotel.
Em va despertar el telefon
-Bon dia senyor Lloreda, el taxi l’esta esperant a la porta
-Que? Quina hora és?
-Les 9
“Merda”
-Vinc en 5 minuts
Corrents vaig fer la maleta entaforant totes les coses, no em vaig pantinar ni res i vaig sortir corrents. El mòbil va sonar un quart d’hora més tard, encara tenia l’hora de Dublín.
1 comment:
Joder! Quin nivell que tenen aquests d'Amadeus, no? Jo també vull que per fer una entrevista de treball em portin a un hotel de 4 estrelles... No com quan em van agafar pel departament, que vaig anar al llunyà edifici del C6!!
I per cert... Després del Networking, no repartien llibres d'auto-ajuda per a empresaris també? :D
Post a Comment