Sortir

Quan vaig començar el post "Divendres", la meva inteció era explicar els dies que havia sortit de festa, que havien estat els divendres, pero no ho vaig aconseguir.

El primer divendres d'estar aquí feia molt sol, tant que jo tenia calor i anava amb maniga curta, després de l'últim post espero que es pugui veure l'excepcionalitat d'aquesta situació. Els parks estaven a rebentar, la gent intentant capturar tant sol com poguessin.

Eren les 3:30 i vaig anar a buscar a la Martina a la feina. Normalment pleguen a les 5:30 però aquell dia podien plegar abans no se ben bé perquè. Desprès de quasi ser atropellat per un cotxe perquè encara no controlava les direccións (els cotxes van del revés i costa acostumar-s'hi) vaig arribar a la seva feina. Allà vaig coneixer els seus companys i vam anar directes al pub. El lloc on vam anar tenia un beer garden, és a dir que a darrera tenien una terrassa a l'aire lliure on podies fer les teves birres, els hi encanta aixo de fer birres a l'aire lliure.

El pub on vam anar era molt guapo, tot el beer garden estava fet de fusta i es veia molt modern, el sol tocava de ple, però estaven tots els llocs ocupats i els que no ho estaven o no tenien gens de sol o estaven reservats. Així que ens vam asseure en una taula reservada. L'hora de la reserva era les 5 o sigui que podiem estar alla encara 1 hora. Ens vam afanyar a fer dues rondes (jo 1 de Guiness). Els que em coneixen saben que no m'agrada la cervesa, però vaig decidir que si he de viure aqui més val que m'hi vaig acostumant, a més començar a whiskys o altres cubates a les 4 de la tarda i a ple sol em va semblar estrany.

Una de les noies estava alerta tota l'estona per si marxava algú i ens deixaven una taula que no estigues reservada i tingués sol, però les dos vegades que va sortir disparada no va ser prou ràpida. El lloc es veia pijillo, hi havien unes escales que duien al pis de dalt, tot obert perquè et toques el sol i alhora estiguessis protegit de la pluja, però allò era la zona VIP i no ens hi van deixar anar (estava buit!), així que a les 5 menys algo vam marxar cap a un altre pub amb un bon beer garden.

A l'altra banda del carrer en vam trobar un, el "D|two" no tant pijo com l'anterior, pero amb més lloc i igual de car, això si no tenia massa sol i al principi això els va fer dubtar de quedar-se o anar a buscar un altre lloc. Allà vaig decidir provar altres vegudes aixi que primer em vaig fotre una ampolla petita de vi blanc (soc tot un senyor), despres vaig provar una cidra "Bulmers" que a catalunya es vén amb el nom de "Magners" i finalment em vaig passar al meu estimat "Jack Daniel's" amb gel (ja començava a ser una hora decent per veure whisky sol. Mentrestant va demanar una plata de menjar, aros de ceba, pinxos de pollo al curry, xampis arrebosats, mozzarela arrebosada, cuixetes de pollastre i altres coses boníssimes que no recordo. Vam estar allà fins les 11 i algo i després ja vam anar cap a casa (aquell dia es veu que es van portar bé perquè cap d'ells es va tajar, shame on them)

De la gent que vaig coneixer només recordo el Raül perque era valencià i a la Leslianne (que no se si s'escriu així) els altres noms no els recordo perquè soc molt dolent recordant noms, i més si no tinc ni puta idea de com s'escriuen o es pronuncien correctament. Em van explicar que estaven muntant un equip de "futbol tag" mixt, que a catalunya s'en diu "futbol flag" i és una mena de rugby o no es fan placatges. Em van dir si volia anar als entrenaments amb ells ja que l'equip era mixt i els hi faltaven tios així que vaig dir que si.

El plan d sortir és una mica diferent del d'aquí, és més rollo assentat, cervesa (o el que sigui) sense parar i xerrar molt, però aixo d'estar drets, ballant o fent imitacions del WOW es veu que no és el que es fa més. La cosa va estar bé, vam riure bastant (jo també quan aconseguia pillar tot el tros de conversa) però vaig veure clar que he de millorar el meu anglés.

Canvis i el temps

Bueno primer de tot:
Prometo fer els posts més curts!

Segon, he canviat el nom del blog, per què? Doncs... perquè si, potser el tornarè a canviar o sigui que s'accepten propostes. A sí! també he afegit una barra lateral que enllaça amb les fotos que vaig penjant al flickr, vaig copiar la idea del blog del Nestor...

Això eren els canvis, ara el temps!
"Per què cullons parla del temps aquest?"
Doncs bé perque si vull recuperar la linia argumental i explicar les coses en context primer cal que expliqui el temps d'aquí.

Aquí a Irlanda el més normal és que plogui (quina sorpresa! segur que ningú s'ho esperava això). Doncs bé quan vaig arribar el primer dia feia un sol que flipes, ni un sol núbol al cel. La Martina em va explicar que la gent ja començava a parlar de possibles restriccions d'aigua perquè durant l'abril casi no habia plogut (només 10 dies o així).
Aquell dia (el que vaig arribar) va fer força calor. L'endemà (el primer divendres) també feia molt sol, jo vaig anar a l'ambaixada i després vaig estar per el St. Stephens Green park, que estava a rebentar de gent tirada a la gespa aprofitant al màxim el sol. El dissabte ja estava núbol i el diumenge va a tornar a ploure.
Però quan plou aquí no és com quan plou a barcelona, el dia no és gaire fosc i no plou durant gaire estona. El dia que vaig fer les fotos de l'Starbucks vaig mirar per la finestra, estava núbol, pero no plovia, vaig agafar les coses i vaig sortir de casa (van passar uns 60 segons). Al moment de sortir de casa es va posar a ploure a sac, però vaig decidir que sortia igual, al cap de 2 minuts ja va parar. Més tard va tornar a ploure pero sempre amb aquesta mena de pluja intermitent.
No havia tornat a veure el sol fins ahir, per tant vaig aprofitar per anar a correr i estar pel parc, que estava altre cop a rebentar.

Molt bé aquesta vegada no m'he enrollat massa, la proxima entrega explicare el primer divendres tarda-nit en un pub.

Comunió

Bueno esta vist que és impossible planejar una línia argumental per el blog, és com si ell prengués possessió de mi i m'obliga a alterar els meus plans, així que avui no seguiré amb la història dels divendres i a canvi explicaré el que vaig fer ahir: Anar a una comunió.
La comunió en qüestió era la de una neboda (osti ara no se si s'escriu així, tot i que amb les faltes que ja faig normalment tampoc importa massa, no?) de l'Eamon.
De fet no vam anar a la cerimònia, ni tan sols al dinar, el plan era passar-se per casa la seva germana a la tarda, estar una estona allà i tornar. No vam anar a la cerimònia ni al dinar perquè l'Eamon treballava i acabava a les 3 més o menys. A més tant ell com la Martina estan malalts (constipat, grip... whatever) així que tampoc teníem intenció de quedar-nos molta estona.

Quan l'Eamon va arribar a casa a les 3:30 va dir que es trobava fatal (segons la Martina és un exagerat), que se sentia dèbil i que necessitava fer una "siesta" (S'ha de reconèixer que s'havia aixecat a les 5 del matí després d'estar d'exàmens el dia anterior). Mentre ell es va estirar, la Martina va fer algo de sopar-dinar, no ho sé exactament perquè en teoria a la 1 es dina, i es sopa a les 6 o les 7. Els horaris del menjar em donarien per un altre post o sigui que torno al tema...

Després d'haver "dinat" jo em vaig posar a fer el post d'ahir, l'Eamon a fer la siesta i la Martina no ho se. Allà les 5 la Martina em va dir que marxàvem nosaltres, que ja s'estava fent tard i l'Eamon es quedava dormint perquè estava mig empanat.

Vam anar amb transport públic. Quan vam arribar a l'estació faltaven 20 minuts pel següent tren. Havíem d'anar a Dublín 18 que bé a ser com anar de Sants a Granollers. Mentre anàvem amb el tren la Martina em va fer un curs accelerat de la família que ens trobaríem allà. Intentaré explicar-ne alguna cosa, però la veritat es que els noms no en recordo ni un.
Hi ha el pare (68) i la mare (62 + o -). Tenen 7 fills (em sembla), 5 són noies i 2 nois (l'Eamon nés un evidentment). El terme noi i noi potser no esta ben aplicat aquí, el germà gran té 40 pocs anys (41?) , la resta de germans van decreixent en edat fins a l'Eamon (28 o 29) i la germana petita, que ahir no hi era i no la vaig conèixer. La majoria dels germans grans de l'Eamon tenen fills, això vol dir que la festa estava plena de nens petits, quina por!!! (triple factorial, això és molta por, charlie calcula-ho)
Bueno quan vam arribar a la casa, vam anar directament al jardí. Allà hi havia una carpa muntada amb tots els adults i un castell inflable amb tots els nens intentant destruir-lo. En el moment en que vam arribar les germanes més joves van sortir ràpidament a abraçar la Martina així com algunes de les nenes. Després em van presentar i la germana més jove que hi havia (29) em va anar a buscar una beguda immediatament. També em van presentar la mare que em va saludar a la manera espanyola, amb dos petons. Aquí Irlanda sempre es saluden donant la mà quan et presenten algú, petons i abraçades per quan els coneixes i hi ha confiança. La mare em va dir nosequè de que tenia una reserva de Smirnoff per mantenir la salut (vaya tela!).

Amb la Martina vam anar cap a dins de la casa a deixar la jaqueta, jersei i va tornar la germana (Això de no recordar cap nom és una putada, a partir d'ara li dire... Amy)m se'ls havia acabat la Bulmers (Magners a Espanya), cidra, o sigui que vaig agafar una cervesa. Vaig sortir a fora amb la Amy a que em presentés la resta de la family, i em dongués algo per obrir la cervesa. Més o menys els entenia a tots, però si es motivaven a explicar-me la vida ja em perdia.

Mitja hora després va arribar l'Eamon, jo anva per la segona cervesa i en aquell moment els nens es preparaven per jugar a la gallineta cega amb una pinyata indestructible. Va ser molt divertit veure els nens donant cops a l'aire intentant tocar la pinyata. Finalment una de les germanes grans es va posar el mocador i va aconseguir detruir la pinyata. Per cert, ara recordo que abans de venir a Irlnada el Stephan del Climbat em va dir que a Irlanda la proporcio de dones per home és la més alta del món. A jutjar per la familia que hi havia allà és totalment cert. Dels 10 o més nens que hi havia només 2 eren nens. El mateix per les germanes/germans de l'Eamon, 5 vs 2.

Abans d'arribar a la casa l'Eamon m'havia explicat que un dels seus nebots (l'Aron (17)) en sabia molt d'ordinadors, que teclejava molt ràpid (Uala!). M'havia dit que li havia explicat que venia jo uns enginyer informàtic i que ell havia dit, segur que jo en sé més. Ja m'imaginava el nano rallant tota la tarda dient que si el messenger podia fer tal, o que havia fet un script per el mIRC que li permetia fer petar l'ordinador de qui volgues... Resulta que no hi era quan vam arribar.

Quan vaig acabar la segona cervesa estava allà assentat intentant pillar la conversa, vaig coneixer el marit d'alguna de les germanes i em diu "vinga agafa una cervesa no siguis timid". Així que vaig agafar una cervesa i em diu "Wellcome to Ireland". Un dia li vaig preguntar a l'Eamon quin era el esport més popular d'Irlanda, em va dir "a part de veure alcohol, segurament el futbol". Té tota la raó del món.

Al cap d'una estona van dir que feien una porra per Eurovision, així que tots vam posar 2 euros i vam agafar un paperet amb un país ( a mi em va tocar Turquia) i van estar intentant muntar una tele a la carpa, però ja començava a fer fred així que m'en vaig anar a dins de la casa juntament amb la Martina l'Eamon i el marit de una de les germanes que jo estava convençut que era gay, almenys per la pinta.

Acabo de veure que m'estic enrollant molt o sigui que abrevio, la mare va marxar poc despres, em va dir que era molt guapo (soc un lligon) i em va fer dos petons més. Vam estar mirant Eurovision fins que va acabar, en el sofa erem com 6 persones ven apretats i aixafats. Un parell de les germanes també em van dir que eran molt guapo (si es que estic fet un triumfador) i ja vam marxar. En el cotxe vam tornar l'Eamon, la Martina, l'Amy (que no es diu aixi) i la seva filla. No sé que estava dient la Amy que salta la seva filla:
- Mommy are you drunk?
- No I am not... yet
- Yes you are!
- No,...
Sembla que la nena va deixar de insistir no se si perque la Amy la va convencer o va veure que no hi havia res a fer...

Bueno i de moment rés més. Després intentare recuperar el post Divendres i acabar-lo, i a més hi posare fotos!

Divendres

Ahir va ser un dia interesant.
La nit anterior vaig estar enviant curriculums a diferents llocs, l'endama a les 8:30 el telefon em desperta, però no soc prou ràpid i penjen abans que el pugui agafar. "Ja tornaran a trucar" i segueixo dormint.

Els primers dies d'estar aqui m'aixecava molt d'hora, principalment perquè el meu llit inflable és força incomde i em destrossa l'esquena, però ara que ja tinc l'esquena destrossada, l'únic que passa és que tardo una bona estona a trobar una posició que em permeti adormir-me (la posicio varia segons lo inflat que estigui el matalas). Un cop he trobat la posicio dormo molt bé i clar al mati és quan s'esta millor al llit així que per compensar el que pateix l'esquena, dormo una hora més, apa.

Així que em finalment em vaig aixecar a les 9:30 i em vaig anar a dutxar. Mitja hora a la dutxa amb aigua calenta, oh quin gust!
La dutxa té un funcionament curiós. Té una rodeta que segons el text controla la temperatura, però en realitat controla quanta aigua surt i a més de forma inversa: Per parar l'aigua l'has de posar a la temeratura màxima i per engegar-la a la minima.
Al costat hi ha una altre rodeta que controla la potencia (suposo de del calefactor o el que sigui que escalfa l'aigua.) El problema és que aquesta rodeta és discreta, és a dir que només te 4 posicions:

• Congelada (bueno 1 grau que sino sortirien cubitos),
• Tebia-Freda (15 graus aixi a ull),
• Cremant (45?)
• Bullint (Casi, a 80 graus no l'he provat mai, bueno la congelada tampoc he tingut el valor de provar-la).

Evidentment per saber la temperatura exacte s'hauria d'aplicar un factor de correcció d'exageració que deu ser d'entre un 10 i un 20%, pero bueno per aqui van els tiros.
Total que els primers dies em cremava per dutxar-me, pero vaig observar que les cames no em patien tant com la part superior. El sistema era:

mentre no dutxaFinalitzada fer

Posar la dutxa en posicio cremant
mullar cames i peus, entrar en calor
// Al lavabo, el fred és important al mati.

Posar la dutxa en posicio tebia-freda
Rapidament mullar la resta del cos
Quan l'aigua començi a estar massa freda
tornar a posicio cremant i apuntar als peus.

fiMentre

// Ja se que podria escriure molt millor l'algoritme, pero ara no toca.

El problema d'aquest algoritme és que el temps de resposta del calefactor era massa gran i m'acaba cremant i congelant, tot en el mateix procés.
Un dia però vaig descobrir que l'alçada del manec respecte la seva posicio base també influeix en la temperatura. Quan aixeco el manec per sobre de la posicio base l'aigua surt més calenta i quan el baixo surt més freda. Això explica perque suportava millor l'aigua quan apunava als peus i quan m'havia de rentar elcap em cremava. Un cop descobert això sembla que la dutxa es va enterar que ja coneixia el seu secret i va començar a funcionar millor després d'aplicar el nou algoritme que em permetia controlar la temperatura de forma continua.

És increible com em puc arribar a desviar del tema que volia parlar quan he començat a escriure així que de moment el deixo aquí i en faré un de nou seguint amb el tema.

Burgers

Bueno, com que ja veig que això d'escriure no es lo meu i si segueixo la linia temporal no m'atrapare mai, avui salto directament al present, o casi.

Durant aquest dies he menjat en llocs molt variats i coses molt variades (chino, tailandes, burguer king, italia, lassanya de verdures casera, peix casero (molt bo!), etc..) Pero ja feia uns dies que l'Eamon deia que tenia ganes de menjar una autentica hamburguesa.

- Tonight I'll cook a proper burguer, not that shit they give you in a McDonalds...

Dit i fet, vam anar de compres, carn picada, ceba, tomaquets, ous, panets d'hamburguesa i moltes coses més que no recordo.


Quan vam arribar a casa es va posar a cuinar. És una llàtima que no estigues atent a com ho va fer per passar de la carn picada a la super hamburguesa que hi ha a la foto. Va fer servir el forn, la pealla i el grill, pero encara em falta algun ingredient secret.

La veritat és que l'hamburguesa merexia el nom "a Proper Burguer" perquè a par de ser gegant (no m'hi cabia a la boca) estava tant bona com sembla per la foto, si no més.

Per comparar la mida de la foto, al costat del plat hi ha dos coses fosques, són els meus dos mobils, així és més fàcil fer-se una idea de les dimensions de la bèstia. De pas que penjo la foto de la burguer es pot veure un tros del pis on estic. (Penjare mes fotos ho promoeto!)

Després d'aquest sopar tant suculent, em vaig posar a veure l'últim episodi de Heroes (d'internet, aquí a la tele van pel 12 o així) i afer una mica de feia per l'Omar que no para de donar-me'n. També vaig aprofitar per enviar correus a gent que busca companys de pis, un dels quals he anat a veure avui.

Això em porta directament a avui. Vaig concertar una visita a un dels pisos que m'agradava per avui a les 8. La veritat és que estava nerviós. Encara no pillo als irlandesos del tot, be l'anglès en general parlat pel carrer no el pillo al 100%, però els irlandesos es una mica més difícil.

Doncs estva nerviós, no sabia si em farien moltes preguntes o si els entendria prou bé o... jo què sé! Al final la Martina i l'Eamon m'han acompanyat amb cotxe, però no han vingut amb mí a la casa ("I want to do it on my own", encara tinc orgull).

El tio que m'ha obert era irlandés de pura cepa, però l'entenia prou bé, la veritat que m'ha sembla força amigable. La casa estava plena d'altra gent que anava fent visites també. El 3 ocupants de la casa estaven ocupats cada un amb un candidat. He sentit algú que parlava en catellà, no se si de la casa o candidat, però no m'ha sorprés, està plè d'espanyols!! Però clar com que em salto la linia temporal encara no ho he explicat això...

El resultat de la visita es que la casa esta prou bé per els estàndards que vaig per aqui. És una mica vella, pero tenint en compte que és per a 4 persones es prou gran. La meva habitació no. Deu fer 1,5x3m aixi a ull, però tot i així li he dit al noi que hi estava interesat. En els proxims dies em diran el què.

Camping

El segon episodi de les aventures comença alla on vaig deixar l'anterior: L'aeroport de Dublin

Un cop retrobats amb la Martina i esmorzats vaig començar les classes per ser un bon Dublines. Primera lliço, el transport públic a Dublin és comparable al de barcelona, es a dir els horaris no siguinifiquen practicament res. El usuaris de renfe sabran el que vull dir.
Segona lliçó, el bus has de pagar el preu exacte, no hi ha canvi i no es preu unic, depen de on vagis. Per sort la Martina ho tenia tot controlat.

Finalment arribem a casa la Martina, on m'estaré un temps fins que trobi un pis bueno, bonito, barato. La casa esta situada a Dublin 6 (lliço 3: Dublin esta dividit en barris o districtes, cada districte te un numero, comença per l'1, el centre, i va augmentant conforme t'allunyes del centre). La casa es veu vella i una mica "destartalada", te 3 pisos, a cada pis hi viu un llogater (o parella o el que sigui). Ells (la Martina i l'Eamon) viuen a la planta baixa.

La casa per dins es també vella. El terra esta emmoquetat, les parets pintades de un vermell lleugerament fosc que no arriba a granate (es clar que l'Anna problablement diria que son fucsis apagat o alguna cosa així). Hi ha un lavabo petit i estret, una habitacio i una sala d'estar gran (en relacio amb les mides generals) que està fusionada amb la cuina. Aquí es on m'esablire per els proxims dies.

Tinc un matalas inflable mida matrimoni que ocupa completament l'espai entre el sofa i la tele, la costat les maletes amb totes les coses. El portatil el tinc a la taula, juntament amb el seu ordinador. Això és la meva haitació, cuina i oficina.

Aeroports

A peticio popular he muntat aquest blog per explicar les meves aventures per les illes.
El primer episodi "En Teo s'en va de... Camping" comença el dia 2 de Maig...

02/05, 4am, Granollers
Sona el despertador, hora d'aixeracr-se. El vol surt a les 7 de l'aeorport de BCN, així que el pla és sortir de Granollers a les 4:45 per ser allà amb temps. A les 4:50 passem a buscar a l'Anna i ens dirigim l'aeroport. Arribem a les 5:30 més o menys i l'Anna i jo ens dirigim als mostradors de ClickAir a fer cua per facturar. Es increible la quantitat de gent que hi ha a l'aeroport a aquestes hores. Per megafonia criden els paastgers de Màlaga perquè s'afanyin a facturar.
Només queda una persona devant nostres quan arriben els meus pares d'aparcar el cotxe. Me mare em diu que si no hem vist que han cancel·lat el vol.
-És una broma, no?
-No de debò
-Bueno ara ja ens toca, ho preguntem a la tia de clickair

Donem els papers a la "tia" de "ClickAir"...
-El vol ha Dublín ha estat cancel·lat.
...
...
-I per què si es pot saber?
-No hi ha disponobilitat d'avions.
¬¬'
-I que se suposa que hem de fer?
-No ho sé (pues nena si tu no ho saps...) és que jo no soc de clickair, sóc d'iberia (i perquè estas atenent a un mostrador on posa ClickAir? Per amor a l'arte?). A les 7 quan arribi el personal de ClickAir sabran alguna cosa (com pot ser que el personal arribi a les 7 si el vol havia de sortir a les 7????? Com es nota que ClickAir es una lowcost d'Iberia, com s la renfe treies trens de baix cost, t'imagines?)

En aquest punt no ens queda mes remei que contenir la indignacio pq no serveix per res, i dirigir-nos a la cafeteria a esperar als autentics treballadors de clickair. Al principi estem tots molt sorpresos, l'Anna esta molt enfadada, jo estic estupefacte i adormit. Matem el temps com podem fins a les 7. Llavors anem cap als mostradors de ClickAir, ara ja no hi son, a les pantalles posa Iberia, nomes queden dos mostradors de ClickAir i els dos estan tancats. L'Anna s'en va a preguntar a un home d'Iberia i nosaltres esperem devant el mostrador de ClickAir. L'Anna em crida, sembla que l'home si que sap algo, ens diu que hem d'anar a l'oficina de relacions publiques i alla ens canviaran el vol. Molt bé doncs som-hi.

A l'oficina també hi ha cua i mentres esperem me mare ens diu que ja ha arribat el personal de ClickAAir, però encara no treballen, de moment s'estan asentant (son les 7:10). Seguim fent cua ifinalment a l'oficina ens expliquen que no hi ha avio perquè ahir no va arribar, ens donen el vol de dema a la mateixa hora, si volem podem demanar hotel i/o taxi, paga la companyia, demano el texi per si decas, pero l'hotel no. Al cap i a la fi l'Anna ha d'anar a treballar i jo aprofitare per anar a fer quatre coses que tenia pendents.

L'aventura ha quedat posposada 1 dia.

Arribo a barcelona amb l'Anna i aprofitem per anar a esmorzar, uns minuts després arriba la Montse, una amiga de la feina de l'Anna. Com que no tinc res urgent...

(pause de l'escriptor, sona Summer Jam, quins records de càmping, m'encanta!)

...a fer pujo a la seva feina a coneixe la patxi, la brum, la lu i la resta. Les dos primeres són plantes, la última es la jefa. Depsrés d'això em dirigeixo a La Vanguardia a veure el Charlie, el Jordi i la resta. S'emporten una bona sorpresa quan entro i dic "Bon dia" com si vingues a treballar, els explico l'intent fallit de marxar i m'en vaig esmorzar amb ells. Després d'això ja m'en torno cap a Granollers, on aprofito per fer unes gestions a la caixa i fer la ultima viciada al WoW.
A la tarda vaig amb l'Anna i ens tornem a despedir, avui anirem a dormir aviat que dema toca el segon intent...

03/05, 4am, Granollers
Sona el despertador, hora d'aixeracr-se. El vol surt a les 7 de l'aeorport de BCN, així que el pla és sortir de Granollers a les 4:45 per ser allà amb temps. A les 4:50 passem a buscar a l'Anna i ens dirigim l'aeroport. Arribem a les 5:30 més o menys i l'Anna i jo ens dirigim als mostradors de ClickAir a fer cua per facturar. Es increible la quantitat de gent que hi ha a l'aeroport a aquestes hores. Per megafonia criden els paastgers de Màlaga perquè s'afanyin a facturar.
Si no fos perquè es dia 3, diries que tot segueix igual que ahir i en realitat hem quedat atrapatas en un bucle temporal igual que el dia de la marmota. Aquesta vegada però es veu que si que hi ha avio

Ens despedim davant del control de segurat i en aquest punt comença la meva aventura en solitari.
Després de passar el control sorprenentment sense cap problema em dirigeixo a embarcar l'hora es força justa aixi que m'afanyo. En teoria he d'anar al M4, pero un cop arribo allà el numero de vol de la pantalla no cuadra amb el del bitllet. Miro el bitllet i vaig que diu porta 57, així que segueix caminant. Arribo a un control de seguretat, sembla que he de passar a la part "internacional" de l'aeroport. El guardies no en tenen ni idea de si he de fer cas del monitor o del bitllet aixi que paso el control i vaig cap a la porta 57, ja vaig tard!
Quan arribo allà només hi ha 4 persones, el personal de clickair. Sembla que m'estiguin esperant a mi... passo i li dic al tio que no se si aquest es el meu vol perquè el nuemros de vol no quadren, em diu que es correcte perquè el bitllet te el numero de vol d'avui i el monitor el d'ahir (o al reves) entro al bus que ens portara fins a l'avio. Només hi ha 2 persones, em pregunto si la resta de gent haura optat per esperar que el monitor donguin més indicacions. 10 o 15 minuts despres arriben unes 7 persones més i l'autous marxa. Suposo que el vol anira buit. A l'avio em puc asseure on vull, en total no arribem a 30 persones.

A Dublin 2 hores i mitja després, puja un parrell de polis a controlar que tots tinguem passaport o DNI i ja podem sortir, la maleta surt al mateix moment que jo, increible! Surto a fora i em trobo la meva cosina, la Martina, que m'ha vingut a buscar. Aqui acaba la meva aventura en solitari, de moment, i també el primer post de prova. Potser m'he enrollat molt i després he volgut fer anar les coses molt ràpid, però és el meu primer blogpost! Espero comentaris