Humor doloros

Aquests dies he estat per catalunya de nou. Que puc dir, és força doloros tot plegat hi ha masses records, i em sento massa aprop de l'Anna. Tornar-la a veure ha estat molt dur i completament diferent de com esperava. Per sort he descobert (be de fet ja fa temps) XKCD una tira comica web d'humor geek. De vegades'hi sento molt identificat. Aquesta imatge n'es un bon exemple:

artists.get("Nelly Furtado").getAlbum("Loose").track[11].getName()

Premi al primer que endevini el tiol del post. El contingut us en donara una pista.

Resulta que aquest cap de setmana he estat per Catalunya, per una boda. Ha estat una visita molt curta i dolorosa. Vaig arribar el divendres cap allà a les 12 de la nit. La cerimònia era a Granollers, al matí cap allà les 11. Es casaven la Laia Vinyes i L'Antonio Rama, dos amics del batxillerat. Felicitats parella.

Després de la boda vam anar a una casa de colònies (era una boda atípica) on vam passar tot el dia i vam tornar l'endemà. La veritat es que hagués preferit una cosa més curta, ja que em feia més ilusió veure l'Anna i els meus amics.

Ara ve la part dolorosa. Com que he vist que el procés d'explicar-ho es llarg i complicat, comporta moltes preguntes i a més es també dolorós repetir la història cada vegada, he decidit publicar-ho al blog.

Estic solter. (No es que abans estigues casat es clar, però ja m'enteneu: l'Anna i jo ho hem deixat)

Que fàcil que és escriure-ho, i fent conya sembla que no passa res. Suposo que també hi influeix el fet que no m'ho acabo de creure o d'assumir o jo què sé...

FAQ
Ha estat per algo que va passar a la boda?
No, la boda no hi te rés a veure.

Ha sigut per algo que has fet?
No, no he fet rés (no m'he liat amb cap tia per aquí ni coses per l'estil).

Ha sigut per algo que ha fet l'Anna?
No, l'Anna tampoc.

Però us estimeu?
Sí, ens estimem molt.

Ha estat per la distància?
No, han estat coses més de fons, tot i que la distància ha fet certes coses més evidents, o això és el que creiem.

No ho entenc.
Aixo no es una pregunta
Bueno però ja m'entens...
La veritat és que ni ella ni jo ho entenem del tot. Simplement no estàvem bé, la cosa anava a ratos... es No-ER (una premi per qui pili aquesta, a veure aquests de la pompeu...)

Es pot arreglar? Tornareu?
Ara mateix diria que no.

Ets un cínic no?
La meva profe d'anglès diu el mateix. Suposo que es la meva manera de protegir-me
Puc fer alguna cosa per ajudar-te?
if( lector.esHome() ) {
    enviar diners estaria bé :)
    però una trucada,
    missatgede suport (ALEX.ANIM a 7033),
    etc serà ben rebut
} else if( lector.esDona()) {
    mirar d'aqui dos preguntes
    //fer servir GOTOs es molt mala pràctica
    ben pensat lo del cas Home també es aplicable...
} else {
    System.err.println("No hauria d'estar aquí...");
}

Ets un putu friki!
Geek, Gràcies

Puc sortir amb tu? / Vols un rollet ràpid (o no) per animar-te?
De moment no (soc un geek recordeu?)
El casting començara d'aqui un temps ((int)Math.random()*50 + 10;)
Les condicions per entrar al casting son:
candidat.esDona() &&
candidat.edat >= 20 &&
candidat.edat <= 30 Consideracions: Algun candidat que superi els limits d'edat podria ser admés en cas de demostrar excel·lents qualitats. Les probabilitats d'exit augmenten conforme l'edat s'aproxima a la mitja.

Ets un malalt!
Eh! no ens passem! A més això tampoc es una pregunta

D'altre banda tinc un vaitge pagat per dos persones a tunez, 7 nits en un hotel del 4* MP al costat del mar en un resort. Alguna voluntaria que compleixi els requisits anteriors podria ser seleccionada abans del casting oficial (Aixo es prevadicació?)

Fins aviat

El que es descobreix quan estas avorrit

Resulta que estava a casa estenent la roba després de la primera rentada des que estic aquí (ja explicaré la experiència mes endavant), doncs bé estava divagant sense pensar en res en concret quan se m'ha acudit que no se que sortiria si busques el meu nom. Bueno realment si que se perquè se m'ha passat pel cap però esta off-topic.
Entro al google "Alex Lloreda" (Per qui encara no ho sàpigua aquest es el meu nom, bé tècnicament és Alexandre però no el faig servir...) El cas es que la cerca m'ha retornat uns quants resultats interessants. El primer es una pagina que va fer un amic de batxillerat, no té gaire historia, en el seu moment era una pagina molt guai, però ara es veu molt anticuada...
El segon resultat ha estat més interessant: Trobades del SETIatHome. Resulta que hi ha, com a mínim, un altre Alex (Alexandre) Lloreda, que evidentment també es català. Es curiós veure un homònim que sembla considerablement més gran (vell, amb perdo) que jo. Pero bé ara ja sé quina pinta fa.
També he vist que surto a una web de waterpolo, segurament creada pel Jordi Mas, on explica detalls de la lliga de la temporada 2005-2006, jo encara formava part de la plantilla si bé no gaire activament...
El més curios es però el que he descobert mirant l'entrada dels seminaris de CASO, una assignatura de la FIB. Resulta que quan vaig fer l'assignatura amb en Josep Lluís, Casoman pels amics, tenia una companys de classe que no vaig conèixer fins al cap de 2 anys i que a més no tenia consciencia d'haver vist mai per la uni, evidentment es tracta del Xavi Bricio, el Nestor, l'Omar i el Derek. Resulta que l'Omar i el Derek van presentar just abans que nosaltres. Ho sento molt nois però ni me'n recordo, vosaltres segurament tampoc recordeu la meva presentació, que francament era un tostón.

El pis

Finalment ja em vaig traslladar al meu apartament. La primera nit que hi vaig passar va ser la del dijous passat (09/08/2007). Pero com que hi vaig anar que era molt tard (les 12 de la nit) pos no vaig endreçar ni res. El divendres va arribar el JoanGi o sigui que tampoc vaig parar per casa, no va ser fins dissabte que vaig dedicar tota la tarda a netejar i endreçar i organitzar i netejar. He dit que tambe vaig netejar?
No es que el fet que jo neteji sigui una cosa extraordinaria, el fet que jo (o qualsevol persona) necessiti 4 hores per netejar una habitacio de menys de 15 metres quadrats es el que es extraordinari.

Els calaixos de "l'armari" estaven plens de pels, i altres restes biologiques sense identificar, quan hi vaig tirar desinfectant casi surt corrents... i la cuina no ho va fer perquè estava tant greixosa que es va quedar enganxada al seu lloc. Pero bueno exageracions apart vaig fer una bona feina (avui les accions de fairy han pujat un 15%).

El resultat final es un pis molt mono, cuco, bonic, etc, bueno que m'agrada força. De fotos nomes en tinc del resultat final, no em vaig atrevir a fer-ne abans.

La feina de l'Anna

L'atre dia estava a la feina llegint blogs tecnologics i em vaig trobar amb aquest article sobre la ReacTable. Em va cridar l'atencio perque el nom em sonava d'algo. Quan vaig veure les imatges ho vaig saber: Es un dels projectes d'investigacio i desenvolupament que controla la Fundacio Bareclona Media.
La Fundacio es on treballa l'Anna, i evidentment em sonava la ReacTable perque l'Anna me n'havia parlat. La veritat es que es un trasto molt guapo, i jo em pregunto: Perque hi participa la Pompeu i no la UPC en un projecte aixi?
Si seguiu el link de dalt hi ha la mateixa foto, i un parell de videos de com funciona el trasto, que a primera vista recorda el Surface de Microsoft, pero no hi te res a veure.

Visites

Durant aquestes setmanes he rebut ja un parell de visites. La primera de l'Anna, que va venir el dijous 12 de juliol i va marxar el dimenge. Algunes de les fotos ja les he comencat a penjar al flickr, pero com sempre, vaig fent a poc a poc.
L'altre visita ha estat la dels meus pares. Van arribar el 28 i van marxar el dia 7. Ells van llogar un apartament per 4 persones (el Marcel, el germa de l'Albert tambe va venir) i com que el lloguer dura fins avui, encara no m'he traslladat oficialment al meu piset. Aixi puc aprofitxar la banyera, rentaplats, i altres comoditats que no tindria altrament.
Finalment tinc la visita del JoanGi i dilluns la Maria i l'Eve, encara que quan arrivin elles se n'aniran a voltar per irlanda. Avui estranarem oficialment el piset amb el joangi i dos amigues seves (farem un sopar, malpensats!) i despres anirem de pubs, ahir ja vam visitar temple bar i un pub que si mai ve lédgar de visita segur que li agrada molt.

Hed Kandi @ Tripod

Aquest diumenge 3 d'Agost, Hed Kandi visiten Dublin i actuaran al club Tripod aprofitant que dilluns es festiu (Bank Holiday).
Ahir vaig veure el cartell quan anava pel centre a una festa de despedida de una dels companys de la feina. La pena es que la gent de la feina la musica house no els hi va, o almenys els que he conegut fins ara. Aixi que si algun lector li coneix aquestes caratules, o els seus discos i esta per el pais aquest cap de setmana pos que m'ho digui...
Per els amants del house que no el coneguin us explico una mica. Hed Kandi es un segell fundat per nosequi (buscar a la wikipedia) que acostuma a treure 2 compilacions majors l'any i altres de menors. Els seus dicos es caracteritzen per la qualitat en la seleccio dels temes, versions atipiques (cares B i remixos alternatius) i les portades on sempre surten noies suggerents ambientades segons la tematica del disc en questio. El house de Hed Kandi acostuma a ser molt suau (te linies de chill out) als primers temes i va agafant ritme, pero sempre mantenint una elegancia caracteristica. Per mes informacio la wikipedia o amazon o aixi.
Apa perque despres digueu que els meus posts son molt llargs

Ja tinc pis!

Finalment [ella] va sortir i va dir:
- Desprres de moltes deliveracions, el jurat de La Casa de tu Vida ha decidit concedir aquest magnific apartament a...
(nervis)
(tots els concursants estan abracats, una noia al limit de les llagrimes)
(la tensio es pot tallar amb un ganibet (sempre m'ha fet gracia aquesta metafora))
...
- Tu
(M'assenyala a mi, esclat de joia, felicitacions dels meus companys, una de les noies em fa un peto mentre plora desconsolada)

Per increible que sembli aixo no es la final de OT, Gran Hermano o la Casa de Tu Vida. Aixo es el que va passar ahir 1 d'agost a les 6:30 de la tarda GMT. Bueno, ningu plorava, no em van donar copets de felicitacio, ni petons, ni estavem abracats tots i evidentment la dona no va dir res del Jurat de La Casa de Tu Vida, pero tot plegat hi estava molt aprop.

Doncs aixo. Per fi ja tinc un lloc meu on estar. El vaig trobar ahir quan francament no tenia masses esperances de trobar res. Vaig sortir una mica abans de la feina per anar a veure un "bedsit", ja que era visita oberta pero a les 6. Ja ho explicare amb mes detall, pero aqui les cases van que volen, per tant havia de ser puntual.
L'edifici en questio esta a dublin 2, el centre de dublin, just al costat de la parada del luas on hi ha el starbucks de les fotos. Per anar a la feina de moment hi vaig amb el luas o sigui que es molt practic.
Vaig entrar a l'edifici, hi havia forca gent alla, la dona que feia la visita em va dir que jo mateix pujes i m'ho mires. Un bedsit es un "apartament" composat de una habitacio-dormitori, normalment incorpora cuina propia (en la mateixa habitacio) i pot dispoar de lavabo, encara que tambe es possible que aquest sigui compartit.
Aquesta instancia de bedsit te el lavabo particular amb dutxa i tot. Te un llit individual ample que no arriba a doble (calculo que deu fer 1m d'ample). Hi ha una finestra per on potencialment entra molta llum (si no estigues plovent sempre es clar). Hi ha un taula petita amb espai suficient per dinar 2 o 3 persones. Una superficie lliure al terra que permet posar-hi un matalas en cas de visites. La cuina queda a l'entrada, fogons i forn electric, nevera mini, amb mini congelador i aixo es tot. A si i un petit armari.
L'edifici disposa de una rentadora comunitaria i una assecadora espatllada i sense projeccions de que torni a funcionar aviat. Almenys la dona es sincera. Es un edifici vell, o d'estil vell, molt de l'estil del de la martina (A mi no m'agraden gens, pero es veu que estan protegits o algo aixi, patrimoni de la humanitat suposo). Haure de fer alguns canvis en la decoracio, que francament li convenen, pero te potencial (semblo un ajent immobiliari...).

Despres d'inspeccionar el pis la dona ens va dir que els que estiguessin interessat li donguessin les dades personals, ella parlava amb cada candidat i finalment ens va dir que decidira algo en uns minuts i que ens esperessim a fora. Tot plegat com Gran Hermano o OT, molt emocionant. El resultat ja el saveu (mola la tecnica del flash forward per un post, no?).
Francament si no portes el temps que porto aqui, i hagues vist les cases que he vist, i els preus que hi han i tota la pesca diria que el "pis" es una merda extremadament cara, pero gracies a l'experiencia puc dir que esta prou be i a un preu acceptable (gracies experiencia).
Deixo com exercici al lector intentar endevinar la superficie (en m2) i el preu de lloguer (mensual) del meu habitatge.
Avui anire al pis i fare fotos pq pogueu apreciar l'arquitectura de la nacio mes rica d'europa, on en una poblacio de 4 milions d'habitant hi han mes de 33000 milionaris (d'euros es clar). Tot plegat esta molt relacionat.
P.S. A si! Ahir vaig anar-ho a celebrar al pub amb Els meus pares i el Marcel (estan aqui de vacances), la Martina i l'Eamon.

Update 2 (Historia del mes perdut segona part)

ADVERTENCIA: Aquest post conte pensament meu sense censurar. Conte llenguatge explicit i expresions que poden resultar ofensives a les persones religioses.
ADVERETNCIA 2: Si no saps que es el PHP no te cap mena de gracia (i si en saps, no torno els diners)

La primera entrevista que vaig fer era per una empresa anomenda WebReservations (WR). La feina era basicament desenvolupador PHP. No es que em fes molta ilusio, pero bueno...
Primer em va trucar la noia de RRHH i em va dir que el meu perfil era mes aviat de Java/C++ i que si hi estava interesat primer hauria de superar un test de PHP si m'hi veia amb cor.
"Evidentment que m'hi veig amb cor!"
Aixi que aqui em teniu arribant a l'empresa per fer el test. Em posen un ordinador i una missio: Fer un parell de fitxers PHP.
El primer ha de presentar un formulari on l'usuari entra feedback sobre la seva estada en un hotel. El mateix script ha de validar la informacio, enviar-la a la base de dades i mostrar una pagina donant les gracies a l'usuari.
El segon ha de mostrar totes les revisions dels usuaris i mostrar un promig de les valoracions del hotel que estaven revisant (uin promig per cada usuari, no el promig de tots els usuaris).
Com a eines tenia el notepad (estava amb windows...) i un objecte per gestionar les conexions a la base de dades.
Vaig comencar a programar. Primer problema:
"On cullons estan els simbols!!"
Pos si, els simbols en el teclat anglosaxo estan diferent, els parentesis estan amb un SAR (premi al primer que ho pilli), els "<>" estan a l'altre punta del teclat i ja no parlem dels slash, i corchets diversos...
Bueno aixo basicament volia dir que escrivia moolt lent. Si almenys pogues accedir a un tros de codi meu per fer copy&paste..
Segon problema:
"Ja tinc l'estructura HTML, he fet funcions per pintar els procesos mes repetitius, tot molt ben estructurat, pero alguna cosa no funciona. Merda, no se que passa! Per que no funcia! Osti ara no m'en recordo prou be!"
Atac de panic vaja.
Amb aixo entra la noia a veure que tal m'anava, de fet venia a veure si ja havia acabat!
- No, no, pero ja casi he acabt amb el primer...
- Vale, vale, tranquil, no et volem presionar, volem veure del que ets capac
"Si bueno, si nomes han passat 20 minuts!"
Va marxar. Llavors vaig tornar al codi i ho vaig veure clar:
"Putes variables de PHP i el $ del cullons! Per aixo no funcionava"
Vale un cop solucionat aquest problema tant estupid semblava que ja tenia el primer script complet. La veritat es que m'havia quedat molt be, el script mes auto contingut i estructurat que he fet mai (bueno exagero una mica). Vaig passar al segon. Simplement era mostrar una conjunt de dades, i per cada valoracio calcular el promig de la puntuacio. Aquest el vaig tenir fet rapidament. Vaig haver de consultar una mica com funcionava el wrapper per la BD que m'havien donat pero era molt senzill. Despres de verificar que em donava els resultats i calculaba be els promitjos ja em vaig poder relaxar.
Al cap d'uns moments, pero em vaig adonar que les entrades que havia fet joamb l'altre formulari no sortien.
"Pot ser que tingui un error en el SQL i no m'hagi llencat cap error el trasto aquest?"
El trasto tenia un metode per recollir els errors, vaig fer aixo i en aquell moment entra la dona per tercera vegada i es disculpa per haver-me deixat tanta estona, s'havia oblidat de mi... jo pensava pos sort que t'has oblidat que sino.." bueno el cas que ella va assumir que ja estava i li vaig ensenyar la pagina dels resultats conforme funcionava i ja va estar contenta. La veritat es que en aquell punt tenia ganes de marxar i deixar-me estar d'aquell putu teclat i editar amb el notepad.
Em va dir si m'aniria be anar a fer una entrevista l'endema. Li vaig dir que si i m'en vaig tornar cap a casa (que no al pub)
PS: Lo de les advertencies era un truc publicitari

Update (O la historia del mes perdut, primera part)

Bueno potser va sent hora que expliqui que he estat fent aquest ultim mes. Si no recordo malament l'ultim que vaig dir es que me n'anava al pub. Doncs sento decepcionar els meus lectors mes alcoholics, pero no, no he estat al pub un mes seguit, nomes va ser un nit (quina sorpresa!).
La seguent setmana la vaig dedicar a buscar feina i a fer feina per qprima. Vaig estar enviant molts CVs. La veritat es que fins aquell moment no havia enviat masses CV (10 o 12). Com que havia rebut feedback molt rapid pensava que ja en tindria prou. Aquesta vegada en vaig enviar molts mes (mes de 20 en els tres primers dies). Al cap de dos dies tenia una entrevista concertada, pero res mes. Vaig seguir enviant CV i al cap de dos dies mes vaig poder concertar una altre entrevista per una feina mes interesant.
Les dues entrevistes van anar be, bueno no sabria com dir-ho, les entrevistes crec que van anar molt be, pero els tests no tant.. ja ho explicare.
El cas es que al cap de dos setmanes d'haver tornat vaig rebre un mail de la primera companyia (WebReservations Int) dient que sentien molt haver tardat tant pero que la noia de RRHH havia estat fora i per aixo no s'havien posat en contacte amb mi abans, total, que em volien contractar. L'oferta estava be, pero era per fer de desenvolupador en PHP. Jo preferia una cosa mes "profesional" rollo Java o C++.
Els hi vaig dir que estava interesat pero que m'ho deixesin pensar un dia mes. Esperava que em diguesin alguna cosa de la segona empresa (ChangingWorlds ltd) ja que m'havien dit que en dos dies em dirien el que. L'endema al matei vaig rebre una altre mail de la noia de RRHH amb la mateixa oferta que m'havien fet el dia anteriror. Vaig pensar: "Mira pos resulta que era veritat que la noia estava de vacances i ara ha tornat". Vaig esperar fins a la tarda per contestar a la primera empresa.
Quan vaig comencar a escriure el mail de resposta em vaig adonar que la noia de RRHH mencionava a un tal Ronan
"Osti, el Ronan es el que em va entrevistar dimecres!"
Llavors vaig tornar a mirar el mail que havia rebut al mati i em vaig adonar que no venia de WebReservations sino de ChangingWorlds, pero com que les condicions economiques i la resta eren identiques m'havia pensat era de la mateixa companyia. Aixi que finalment vaig acceptar l'oferta de CW en comptes de la de WR i m'en vaig anar al pub a celebrar-ho.

P.S. Estic convertint en una costum aixo de acabar els posts dient que m'en vaig al pub...

Odio els veins

Doncs aixo, que odio els veins que tenim a casa la martina.
Per que? Doncs per moltes coses, a veure...
El terra de casa la martina es de fusta. Com que nosaltres estem als baixos, vol dir que el passadis de l'entrada queda sota el meu cap. Per tant cada vegada que un dels dos veins (son una parella, pakis diria jo) surt pel passillo corrents per anar a algun lloc fan un soroll increible. Vale molt be, es molt molest, pero no es culpa seva si sempre tenen presa i el terra es de fusta, no?
Bueno, llavors cal afegir-hi la tele. Es veu que no hi senten molt be i no saben el que son els subtitols. Primer pensava que simplement els agradava tenir la tele alta, pero despres de comprovar que entre ells sempre parlen a crits doncs he arribat a la conclusio que deuen ser una mica sords els dos.
A si, i fa un parell de dies quan van venir tres amics seus (no se com s'ho van fer per entrar 5 persones en una d'aquelles habitacions) vaig verificar que mes que una cosa de la parella, lo de comunicar-se a crits deu ser una cosa etnica (tots neixen mig-sords) o potser es un tema cultural.
Tambe tenen un altre costum etnic que consisteix en picar el terra amb un cop sec aproximadament cada 3 minuts de manera que quan t'estas adormint et desperta just al limit del son, desres caus altre vegada a adormir-te i quan estas a punt de perdre la conscienci tornen a picar. He pensat en escriure-ho rollo algoritme que se que a la gent li agrada i ho enten millor, estava pensant que deuen implemetar el patro observador i jo dec ser tant burro que envio un notificar cada vegada que estic apunt d'adormir-me. Tambe podria fer servir QT i enviar signals i ells tenir els seus slots dedicats afer soroll, fins i tot ho podria implementar amb threads, ja siguin de QT o amb els pthreads que queda mes de geek, pero despres de pensar-ho molt he decidit que ho deixeria com a exercici per el lector, que cadascu aporti la seva versio...

A si, un petit detall es que toets aquestes coses passen a la nit, vull de 12 a 4 de la nit. Molt pintoresc i enriquidor, pero es que es veu que dec ser un intolerant i no se respectar les altres cultures

Censura

Torno es escriure despres de molt temps. De moment la historia del ultim mes pot esperar.
Volia publicar la portada de la revista El Jueves que ha estat censurada per el jutge del Olmo.

La noticia original de l'Avui. Si, ja ho se aixo va passar fa 3 o 4 dies, estava fora d'orbita, pero ara que me n'he enterat em venia de gust rescatar la noticia perque se n'enteri com mes gent millor. La veritat es que l'acudit te molta gracia, no se quin problema hi veuen.
Per cert he llegit que es ven el numero retirat per l'ebay a preus de fins a 1000 euros els mes flipats, o sigui que si algu te la revista que la guardi que potser d'aqui uns anys valdra molts diners.

El desenllaç (Franca IV)

Després d'un temps d'espera vaig rebre la trucada de la gent de l'agencia de França per dir-me el què sobre l'entrevista...
- Bonjour Mr Logueda I'm calling from Elan-IT, how are you? - Well, thank you - I have the feedback from Amadeus
"Merda si em truquen tant aviat es mala senyal"
- Unfortunately you have not been selected.
"Ho sabia"
- Aja, OK
Aquí deixo d'escriure VO que hi ha lectors que no ho pillen sino...
- Ho sento molt senyor Lloreda - Gracies - Li desitjo molta sort els seus intents futurs (com tradueixo "future endevours" i que quedi be "intents", "esforços" o "empreses"? bueno aixi esta prou be, la VO es millor)
- Gracies, adeu - Adeu, Adeu (Bye, Bye)

Bueno doncs aquí em teniu sense la feina, una pena per mi, perquè la feina molava i el lloc tambe, i la pasta i tot, però tambe una pena per vosaltres perque haurem de buscar una excusa millor per fer una escapada al casino de Monaco...

Bueno ara es quan tocaria explicar les reflexions que he fet sobre tota l'experiencia, que he fet be i que malament, que es pot millorar etc, pero em fa pal i no em vull allargar, nomes dir que el Geek de moment segueix a la City (que traduit vol dir que segueixo a Dublin, buscant feina), i com que són les 6 de la tarda d'un divendres dublinès vaig a practicar l'esport nacional, m'en vaig al pub amb la Martina i les seves amigues.

Fins aviat

A la platja!

El diumenge de la setmana passada vaig anar a la platja, si per increïble que sembli a Dublín hi ha platja, si s’en pot dir així es clar. De fet vaig fer un cap de setmana de sol. Tota la setmana va fer sol i bon temps. el dijous i el divendres vaig anar al cine a el centre comercial més gran d’Europa, i el dissabte a voltar per Rathmines i a prendre el sol al parc amb la Martina.

El diumenge em vaig aixecar d’hora (les 9:30 un diumenge és molt d’hora pels meus estàndards) i al cap d’una estona la Martina em va preguntar si tenia banyador, que ens en anàvem a la platja. Primer vam passar a buscar una amiga seva, l’Antonia (en serio es diu així), una gallega no massa agraciada.

Vam anar amb el DART (el tren) fins a Sandymount, be fins la següent parada perquè ens vam passar. Un cop allà vam buscar un lloc lliure i on ens poguéssim estirar amb les tovalloles. Jo tenia intenció de banyar-me, encara que l’aigua estigués molt freda. Però la “platja” em va deixar impressionat. La paraula “impressionant” normalment té connotacions positives, aquest n’és el contra exemple.

La platja consistia en un espai de uns 3 metres de sorra seca que s’estenia al costat de la carretera que voreja la baia. Després començava la sorra humida, després pringosa i finalment am bassals d’aigua que s’estenia fins a l’horitzó. No tinc ni idea que a quina distància es trovaba el mar, a lo lluny podia veure alguns vaixells, però també a lo lluny veia gent caminant per sobre la sorra, però era impossible distingir on estava la frontera.

Ens vam estar allà un bona estona, jo fins i tot em vaig adormir. La Martina i l’Antonia es van estar explicant la vida, suposo. Quan em vaig despertar vaig notar que m’estava cremant tot i que m’havia posat una mena d’oli protector factor 20 de la Martina, així que em vaig vestir i vaig dir que me n’anava a veure si trobava el mar.

Va ser tota una aventura i en alguns trossos em va recordar la travesia del Frodo, en Sam i l’Smeagol per els pantans del morts, Dagorlad, em sembla que es deia. El terra era semblant a les descripcions del Tolkien. Hi havia bassals amb algues en descomposició, cadavers de crancs i uns curiosos monticles de sorra que semblaven cucs. El terra anava canviant,hi havia zones més seques i agradables, i havia zones on la sorra era quasi negra i feia molta pudor, com una clavaguera.

Vaig caminar en direcció al mar mitja hora aproximadament, finalment vaig arribar a un lloc on la marea estava pujant, i amb ella arrosegava un quantitat de merda i espuma que em va fer desistir de intentar banyar-me. A lo lluny hi havia una familia que sí que es banyava amb l'aigua fins els genolls però vaig considerar que ja era suficient. Quan em vaig girar per tornar cap a la tovallola la vista era acollonant, per lo lluny que quedava i lo encara més lluny que semblava.

Evidentment no totes les platjes de Dulín són aixì, però com que encara no les he vist, doncs no ho puc demostrar, seguiré investigant...

L’Hotel (Viatge a França III)

Quan vaig acabar les entrevistes, un cotxe em va venir a buscar. Em portava a mi i al alemany serio (i amb una cara no molt agradable de mirar). A ell el van deixar a un hotel Ibis. A mi al Mercure que estava al costat. Quan vaig entrar a la recepció de l’hotel, vaig pensar que tampoc era gran cosa, tenint en compte que se suposava que era una hotel de 4 estrelles. Vaig donar el paperet de la reserva i després de mirara-se’l un bona estona la noia de la recepció em va dir que aquell hotel no era el meu.

Es veu que hi havia 2 hotels Mercure en el parc tecnològic de Sophie-Antiopolis (que és on esta situat Amadeus). Aquell era el Mercure “dolent”, jo tenia habitació en el bo. “Molt bé tinc l’hotel bo, però com hi arribo?” El cotxe que em portava havia marxat, el meu mòbil espanyol estava a punt de quedar-se sense bateria i el mòbil irlandes no tenia masses calers, i de tota manera no sabía a qui trucar. Però bueno la tia de la recepció em va explicar com arribar a l’altre hotel i em va dir que sí que s’hi podia arribar caminant.

Després de caminar una estona amb la maleta per una carretera que passava pel mig d’un bosc vaig arribar al hotel bo. Al costat tenia un Etap, la marca més barata de la cadena Accor, molt útil recordar aquest nom per viatjar per Europa. El meu hotel si que em va impresionar, aquest si que era un 4 estrelles. El noi de la recepció em va donar la benvinguda, uns papers d’Amadeus i em va dir que el cocktail era a les 7 al saló del darrere de la recepció.

Quan vaig arribar a l’habitació (la 69) vaig lamentar que l’Anna no hagués vingut amb mi. Era una habitació molt gran, amb un llit molt gran, una butaca, 2 lavabos i banyera amb sals de bany i tot de cosetes d’aquestes. Després em vaig mirar els paperets d’Amadeus que m’havien donat a recepció. Es veu que hi havia una convenció de clients d’Amadeus o una cosa així, la convenció començava l’endemà i aquella tarda es feia un cocktel de benvinguda i networking. Ho cito textualment, posava això a la invitació. Evidentment no es referia a gent parlant sobre l’ultim draft del IEEE 802.11n (que sembla que ja és força definitiu per cert), sinó a gent de negocis trobant-se i tenint converses del pal:
- Ei que tal Philip, com us va per asia?
- Molt bé Sophie, aquest any hem aconseguit reduir els costos un 1,5% per sobre de l’esperat, i això que encara no tenim la conjuntura adequada. Que tal vosaltres amb els americans?
- No tant bé la veritat, la depreciació del dòlar ha fet que la demanda baixés i això ha ralentitzat els nostres plans d’expansió.
Després diuen que els informàtics diem coses rares.

Evidentment vaig pensar que jo allà no hi pintava rés i que més aviat el tio de recepció s’havia confós i m’havia près per un dels assistents a la convenció. Així que vaig decidir que aniria a fer el turista per Niça i soparia per alla. Vaig anar a recepció a preguntar si hi havia busos (no n’hi havia, on s’és vist un bus en un hotel de tant nivell) o quan valien els taxis fins a Niça. 60 Euros només per anar! Hmm casi que no, pagar 120 euros per passejar una estona per una ciutat és una mica car. Així que vaig tornar a l’habitació. Pel camí vaig veure que el cocktail ja havia començat i hi havia unes quantes persones prenent vi i menjant canapésmolt sofisticats. Quina gana!

Allà l’habitació vaig pensar que aniria al restaurant de l’hotel, però encara era d’hora, així que me vaig posar a mirar Prison Break. Allà a les 8 vaig sortir de l’habitació per anar al restaurant. El cockail estava ja ple de gent, tothom fent networking. El restaurant estava tancat. Vaig deduir que els senyors d’Amadeus havien reservat tot l’hotel per ells i els seus conferenciants, perquè no semblava que hi hagués ningú que no ho fos. Així que vaig tornar a l’habitació, vaig agafar la meva invitació i vaig anar cap al cocktail.

La invitació no em va fer falta per res, allà ningú em va preguntar que hi feia, simplement em vaig intentar barrejar amb la gent, però com que absolutament tothom estava en grups d’entre 2 a 4 persones (la majoria de 3, però cap grup fora dels límits) em va resultar força difícil. De tota manera vaig aprofitar per fotre’m alguns dels canapés més bons que he probat mai, vaig sortir a la terrassa, i per no sentir-me tant fora de lloc vaig trucar l’Anna. Quan es va acabar el saldo del meu mòbil, vaig agafar un parell més de canapés i m’en vaig anar a l’habitació.

Encara tenia gana i ja no quedaven canapés. Per sort vaig recordar que el Etap tenen tot de màquines de menjar a la recepció, dit i fet, una bossa de patates, un kinder bueno i un twix van acabar un barreja entre el mejar més selecta i el més refinat, digne del Ferran Adrià.

Després d’una experiència culinària de tant alt nivell vaig preparar-me un bany de sals i espuma i em vaig passar una hora a la banyera. Vaig estar pensant en les entrevistes. Jo crec que ho vaig fer força bé. La putada és quan et diuen que diguis algun defecte teu, que pots dir? Agrairé comentaris amb suggeriments, i no val el defecte de què m’enrollo molt en els posts, no crec que sigui rellevant per una feina). També la vaig liar una mica quan em va preguntar si coneixia patrons de disseny.
-Patrons de Disseny? Es clar!
-Digue’m-en algún, i que no sigui el singleton
-Jeje, bueno doncs tenim el patro plantilla
La putada és que en aquell moment no em va sortir la paraula plantilla en angles, em sortia pattern, però “the pattern pattern” em semblava a mi que no podia ser gaire bo. Evidentment es diu “Template pattern”, però en aquell moment em vaig bloquejar i no vaig atinar a dir-ne més, però ho vaig poder salvar dient-ne en catala i explicant que no em sortia la traducció.
-Bueno coneixes el patro ... (no recordo el nom i no l’havia sentit mai, potser fins i tot era una pregunta trampa)
-No
-I el Model-Vista-Controlador?
“Uff això si que ho tinc més controlat”
-Si, i tant
-I el patro ... (no recordo quin pero aquest si que el coneixia)
-Si, si també
-Vale, vale, només era per veure si estaves familiaritzat amb ells.

Bueno en aquells moment a la banyera evidentment els recordava tots, recordava els problemes de disseny, on casi sempre haviem de fer servir el patro observador i el plantilla, després vaig recordar el patró adaptador, el patro estat, i fins i tot algún altre patro que ara ja no recordo, si ho hagués recordat abans! Però bé, el que esta fet, fet esta. I amb aquest pensament m’en vaig anar a dormir.

L’endemà m’havia d’aixecar a les 8 i poc per estar a punt quan em vinguessin a buscar a les 9 per dur-me a l’aeroport. Vaig posar el despertador del mòbil a les 8:15. Després vaig pensar que potser el xòfer no em trobaria si es pensava que estava a l’altre hotel.
Em va despertar el telefon
-Bon dia senyor Lloreda, el taxi l’esta esperant a la porta
-Que? Quina hora és?
-Les 9
“Merda”
-Vinc en 5 minuts
Corrents vaig fer la maleta entaforant totes les coses, no em vaig pantinar ni res i vaig sortir corrents. El mòbil va sonar un quart d’hora més tard, encara tenia l’hora de Dublín.

Llibres

Des que estic a Irlanda he llegit 4 llibres, el primer el vaig portar jo, però la resta són de la Martina. Ella té molts llibres, especialment de l'Agatha Christie (diria que els té tots!), però la col·lecció que he descobert aquí és la de Discworld del Terry Pratchet. Ja sé que comparat amb l'Edgar i els seus llibres d'autors japonesos això no queda gaire "cool", però que hi farem (per cert Edgar putu japo sonat el kugatsu aquest, jo em pensava que ereu amics).

Als amants dels videojocs segurament els sonara la saga Discworld (Mundo Disco, Charlie) perquè quan les aventures gràfiques en 2D a lo "Day of the tentacle" eren la última moda va sortir una (o més, això ja no ho sé) aventura gràfica de Discworld. En aquella època jo era bastant més petit i la veritat és que no li vaog fer gaire cas al joc. Era estil Simon the sorcerer per le parides pero no recordo gaire més. Així que quan la Martina em va dir que provés aquest llibres em va entrar curiositat per coneixer el origen d'aquest joc tant "mític".

La veritat és que els llibres són molt bons, divertits i sarcàstics i suposo que si sabés més anglès encara em farien més riure (a vegades no pillo les conyes fins que busco la paraula en qüestió,o vegades no la pillo i punt, però perquè encara no tinc dominat això dels dobles sentits en anglès). La veritat és que des del punt de visti lingüístic són dels llibres més complexos que he llegit, fins i tot més que The pillars of the Earth del Ken Follet, però a part de la dificultat m'agraden molt.

Doncs res, només volia recomanar-los una mica. Per cert acabo de recordar el nom del primer llibre era "The best a man can get" també molt divertit.

Amadeus (Reflexions del viatge II)

Segueixo amb la segona part del viatge a frança...

Quan vaig arribar a l'aeroport, em va recollir una dona que era la meva xofer. Ens vam dirigir cap a l'oest de l'aeroport (Niça queda a l'est), així que després de tot l'empresa no esta tant a prop de Niça com em pensava. Pel camí vaig fitxar-me en les muntanyes, vaig veure'n una amb unes bones parets per escalar. Aquí a dublín la muntanya més alta que he vist no arriba ni a turó.

Quan vam arribar a l'empresa la xofer (per cert el cotxe una passada) em va deixar davant de la recepció. Els edificis d'allà són impresionants. Vaig entrar a una recepció digna dels hotels més futuristes.
- Hola, sóc l'Alex Lloreda, estic aquí per una entrevista de feina.
- Molt bé senyor Logueda, amb qui té cita?
- ... la veritat és que no recordo el nom ....
- I no té el paper?
- ... no ... només em vaig imprimir el paper del vol i el del hotel ...
- ... Bueno, a veure pot ser la senyoreta (no recordo quin nom) ?
- No ho se, sí, pot ser..
- A veure un moment...
Va resultar que sí era la senyoreta Laurent Miramont (no sé com s'escriu pero més o menys sonava així). Després d'aquesta penosa introducció em van prepara una targeta per poder accedir a les instalacions i vaig deixar la maleta en un guarda roba que ja tenien preparat per això. Em va a venir a buscar la noia aquesta, força maca per cert, i em va portar cap a dins, vam sortir de l'edifici per dirigir-nos a un altre a través del jardins. Jo estava flipant. Amadeus està situat a dalt d'un turó i consta d diversos edificis tots amb jardins i molt guapos.

Ja a l'edifici de RRHH em va deixar perquè m'esperés. Al meu costat tenia un altre noi, semblava una mica més gran que jo. Resulta que era de Madrid, consultor extern per Amadeus i també esperava que li donésin la posició de plantilla, però jo tenia una aventatge (a part del fet de que ell era madrileny, això resta) jo sóc fiber i ell un teleco-de-merda (eh Omar).

La primera prova que vaig haver de fer va ser un test de personalitat d'aquests que has de triar entre opcions que t'obliguen a contradir-te. Després d'això em vaig haver d'esperar una estona. Vaig veure passar bastantes noies que no estaven gens malament(per què sempre hi ha tantes ties al departament de RRHH i no al d'IT?). La Laurent em va presentar una d'aquestes noies, que no venia a quento, però bueno. Després d'això em va dir que encara m'hauria d'esperar unes hores per fer la primera entrevista així que si volia podia anar a dinar. Em va acompanyar fins al restaurant-menjador i em va donar un val per poder demanar el que volgués.

El menjador era molt gran, amb capacitat per unes 300 o 400 persones i estava a rebentar. Em va molar perquè casi tothom era jove (25 - 30 pocs), vestien informal (texans i polo o coses així) i es parlaven molts idiomes (evidentment dominava el francés). Quan vaig acabar vaig anar a la terrassa a fer un café (tot pagat per la companyia) i a prendre el sol mentre esperava que fos l'hora de la primera entrevista.

A la 1:30 vaig anar cap al despatx de la psicologa que m'entrevistava. Em va fer les típiques preguntes: Per què vols treballar per nosaltres, quina és la teva millor qualitat i coses així. despres em va demnar que li expliqués quí era jo, com em definiria, que dirien els meus amics de mí, etc... La veritat és que estava molt còmode parlant amb ella i va riure bastant quan em vaig definir com un "part-time geek". És a dir que sóc un geek com tot bon informàtic que es preci, però també m'agrada fer moltes coses, socialitzar-me (ja sé que la majoria dels meus amics informàtics pensen que sóc un geek i tots ells també es "socialitzen" molt, però els estereotips són molt poderosos).

Despés de la primera entrevista em va tocar esperar un parell d'hores i després em van portar a un altre edifici que no estava al complex principal d'Amadeus. En aquest edifici havia d'entrevistar-me amb dos project-managers. El primer em va explicar el model de negoci d'amadeus, la seva posició al mercat i els projectes en els que treballavem. Vam parlar de Java i C++, d'Enginyeria del Software, de paral·lelisme, redundància, concurrencia, gestió de càrrega de transaccions i tot de coses que aquí escrites sonen molt bé. Llavors vam comentr el meu CV, li vaig explicar que és La Vanguardia, Cre-A, QPrima i la meva experiència amb cada un d'ells. Crec que li vaig agradar força.

El segon tio que em va entrevistar parlva amb molt accent francés i costava una mica més d'entendre. Li vaig parlar de les meves aficions, l'escalada, l'snowboard, el surf, etc... també li vaig explicar el meu PFC de coses de 3D. En general li va agradar força i em va dir que nosequí del departament també escalava i que estaria molt content de tenir un company d'escalada. Després vamparlar de coses més tècniques. Em va explicar que un dels clients gràfics que desenvolupen el fan en C# perquè el hi permet una cosa que és que el client (persona física) pot canviar la distribució dels widgets de la interfície tan sols arrosegant-los. Em va preguntar si coneixia alguna cosa semblant per Qt o per Java o algun altre llenguatge, pos no. Algú ho havia sentit mai això? Mola, no? En general crec que els hi vaig caure bé i vaig donar la talla a nivell tècnic.

Quan ja marxava em vaig trobar un altre candidat. Un alemany de 26 anys, molt seriós i reservat i amb cara de ser l'anti-alegria-de-la-huerta. A ell el van deixar en un hotel Ibis. A mí em van portar a un Mercure (de la meteixa cadena però amb moolt més nivell), però aixó ho deixo ja per la següent entrega.

D'amadeus vaig fer un parell de fotos amb el mobil, perquè la camera de fotos la tenia al guardaroba i no era plan de anar per aquell campus d'alta seguretat fent fotos a les coses... Quan torni a granollers, passare les fotos del mobil al PC i les afegiré aquí si valen la pena..
Fins aviat

Reflexions del viatge I

Bueno ja torno a ser aquí!

<Reflexió que no be al cas>
Aquí és un terme confós, imprecís, igual que dir "a casa", ara casa meva es a Dublin, però quan dic que torno a casa se sobreenten que torno a la casa de Granollers. Aaixí mateix aquí podria ser Barcelona, Granollers, Dublin, Niça i potser algún lloc més. El que és important és el aquí virtual, és a dir que torno a estar en algún lloc amb una conexió "gratis" a internet i amb temps per perdre divagant sobre la semàntica de les paraules.
</Reflexió que no be al cas>

Començaré explicant el viatge i les parides que em passen...
El meu vol sortia de Dublin a les 6:20 hora Dublinesa (1 menys que al continent). Per arribar a l'aeroport havia de pillar un bus que sortia a les 4:43 de Suffolk St. (St NO vol Sant, tu ja saps per qui va...) al centre. Havia reserva un taxi a les 4:15. Total que va arribar a les 4:11, jo encara estava a la dutxa, em va trucar i va deixar un missatge que deia que havia picat a la porta si en 5 minuts no sortia, marxava. Aixi que quan vaig sortir de la dutxa i vaig veure la perdi vaig sortir corrent de casa agafant la maleta i intentant no descuidar-me res (no ho vaig aconseguir).

El taxi ja no hi era.

Vaig trucar uns quants cops pero el tio "no el sentia", segur. Aixi que vaig començar a caminar fins que va passar un altre taxi, el paro i li dic a Suffolk st.
- O Connell Street?
- No
- SUFFOLK Street
- Ah! ... That's in the center, right?
"Merda un novato!"
- Yes
- Ok, don't worry
"No que va"

Després de passar-se el carrer i saltar-se una doble continua i un semafor en vermell, em va deixar a la cantonada de la Molly Malone per que deia que no podia passar per Suffolk Street. Vaig pagar (em va fer descompte per la volta) i vaig dirigir-me al bus. El taxi arrenca i enfila Suffolk St. "No s'entera de res"
Amb tot eren les 4:33, vaig veure que el bus ja hi era i el conductor baixava a tancar la porta del maletero. Vaig correr i el vaig pillar a temps. Uff!!
Quan vaig arribar a l'aeroport, estava a rabentar de gent, fent cua per facturar a tot arreu, pero com que volava amb Aerlingus i no duia equipatge per facturar pos vaig poder fer servir una d'aquesta maquines de Check-In express. Després em vaig posar darrere d'una llarguíssima cua per passar el control de seguretat. Vaig estar allà flipat per la lentitud i la mida de la cua fins que em vaig adonar que en realitat no es dirigia al control de seguretat sino als mostradors d'Aerlingus a facturar.

"Cadia día en sé més i ho faig millor això de passar els controls de seguretat"
- Senyor porta algún objecte punxant?
- No
- L'escanner diu que sí, hem d'examinar la seva maleta
- Vale
El tio obre el necesser i troba el Railgun que tenia preparat per carregar-me el President (algún, no se quin)
- Senyor aquestes pinces sn punxegudes les haurem de conficar
- Oh Fcuk!... digo... Vale
Segueix buscant i troba la barreja de bomba atomica de dispersa evola on no arriba la radiació..
- Senyo el desodorant també l'haurem de confiscar...
"Merda"

Esta vist que encara no tinc els aeroports tant controlats com pensava, tot i que això algú dira que són fallos de novato, jo diria que són fallos de les presses.

Com que em torno a allargar molt ho deixo aquí. Després faré més posts així no fa tant pal legir-ho

To France

Dema m'en vaig a Niça, França a fer una entrevista de feina.

"Com? Que?"

Ho explico des del principi. Quan vaig començar a buscar feina em va contactar un tio d'una agència de França, deia que havia trobat el meu CV a través la BD de la seva agència (no se com hi havia anat a parar alla). El cas és que estava molt interesat en parlar amb mí.
Quan vaig parlar amb ell em va explicar que tenia un posició per mí a Amadeus a Niça, el sud de França. La oferta era molt interesant, i després de més de dues setmanes de recopilar informació (el tio s'ho va currar molt preparant-ho tot) em va dir que es posava en contacte amb Amadeus per concertar una entrevista al lloc.

L'endemà em va trucar una tia d'una altre ajència francesa per oferir-me la mateixa feina (o semblant). Primer vaig pensarque era d'Amadeus i que eren com una mena de consultora de RRHH externa (tenia molt accent francès i no la vaig entendre massa), però despres em va explicar que no, que eren una companyia diferent però que ells eren els únic que contractaven per personal de plantilla, els altres m'oferien una posicio externelitzada. Aaixí que li vaig dir que endavant a ella també, total si un és de plantilla i l'altre externalitzat seur que no són la mateixa feina,però em va quedar el dubte de que potser l'estava liant.

Finalment el dimecres passat em van trucar per veure quan podia anar a Niça a fer una serie d'entrevistes, vam acordar que serien dema. Ells s'encarreguen de tot, em reserven els vols, l'hotel i el taxi, no esta malament. No sé si em donaran la feina però almenys fare el turista.
Ja ho explicare i intentare fer fotos.
Per cert Niça esta molt a prop de Monaco...

Home Again

Hola a tots!
Torno a escriure despres de dues setmanes de paron del blog.
Aixo te una explicacio, be de fet dues. La primera, l'excusa oficial, es que he estat 10 dies a Catalunya, per complir amb diversos compromisos. La segona, es que soc una mica vago i vaig pensar:
"Ja escriure un post per explicar que torno a casa per uns dies quan estigui a Granollers"
Pero es clar, un cop alla vaig pensar que potser no era adequat que escribis des de Granollers, quina excusa mes bona!
Pero bueno ja torno a ser aqui. Segur que algu ja ha notat que no he posat cap accent en tot el post, be es que estic utilitzant un teclat guiri (irlandes) i no tinc ganes de buscart els accents. Ara es quan hauria d'explicar com ha anat el viatje per les meves terres, com va ser el casament, quants whikys ens vam fotre amb el Marcal (tampoc tinc la C trencada), com la vam liar a davant del Piano Blau (de fet seria mes adequat dir com la VAIG liar) o com va anar la despedida de solter del Mike per Sevilla, pero com que tinc gana i no em vull allargar ho deixo pels proxims posts.

Fins aviat!

Sortir

Quan vaig començar el post "Divendres", la meva inteció era explicar els dies que havia sortit de festa, que havien estat els divendres, pero no ho vaig aconseguir.

El primer divendres d'estar aquí feia molt sol, tant que jo tenia calor i anava amb maniga curta, després de l'últim post espero que es pugui veure l'excepcionalitat d'aquesta situació. Els parks estaven a rebentar, la gent intentant capturar tant sol com poguessin.

Eren les 3:30 i vaig anar a buscar a la Martina a la feina. Normalment pleguen a les 5:30 però aquell dia podien plegar abans no se ben bé perquè. Desprès de quasi ser atropellat per un cotxe perquè encara no controlava les direccións (els cotxes van del revés i costa acostumar-s'hi) vaig arribar a la seva feina. Allà vaig coneixer els seus companys i vam anar directes al pub. El lloc on vam anar tenia un beer garden, és a dir que a darrera tenien una terrassa a l'aire lliure on podies fer les teves birres, els hi encanta aixo de fer birres a l'aire lliure.

El pub on vam anar era molt guapo, tot el beer garden estava fet de fusta i es veia molt modern, el sol tocava de ple, però estaven tots els llocs ocupats i els que no ho estaven o no tenien gens de sol o estaven reservats. Així que ens vam asseure en una taula reservada. L'hora de la reserva era les 5 o sigui que podiem estar alla encara 1 hora. Ens vam afanyar a fer dues rondes (jo 1 de Guiness). Els que em coneixen saben que no m'agrada la cervesa, però vaig decidir que si he de viure aqui més val que m'hi vaig acostumant, a més començar a whiskys o altres cubates a les 4 de la tarda i a ple sol em va semblar estrany.

Una de les noies estava alerta tota l'estona per si marxava algú i ens deixaven una taula que no estigues reservada i tingués sol, però les dos vegades que va sortir disparada no va ser prou ràpida. El lloc es veia pijillo, hi havien unes escales que duien al pis de dalt, tot obert perquè et toques el sol i alhora estiguessis protegit de la pluja, però allò era la zona VIP i no ens hi van deixar anar (estava buit!), així que a les 5 menys algo vam marxar cap a un altre pub amb un bon beer garden.

A l'altra banda del carrer en vam trobar un, el "D|two" no tant pijo com l'anterior, pero amb més lloc i igual de car, això si no tenia massa sol i al principi això els va fer dubtar de quedar-se o anar a buscar un altre lloc. Allà vaig decidir provar altres vegudes aixi que primer em vaig fotre una ampolla petita de vi blanc (soc tot un senyor), despres vaig provar una cidra "Bulmers" que a catalunya es vén amb el nom de "Magners" i finalment em vaig passar al meu estimat "Jack Daniel's" amb gel (ja començava a ser una hora decent per veure whisky sol. Mentrestant va demanar una plata de menjar, aros de ceba, pinxos de pollo al curry, xampis arrebosats, mozzarela arrebosada, cuixetes de pollastre i altres coses boníssimes que no recordo. Vam estar allà fins les 11 i algo i després ja vam anar cap a casa (aquell dia es veu que es van portar bé perquè cap d'ells es va tajar, shame on them)

De la gent que vaig coneixer només recordo el Raül perque era valencià i a la Leslianne (que no se si s'escriu així) els altres noms no els recordo perquè soc molt dolent recordant noms, i més si no tinc ni puta idea de com s'escriuen o es pronuncien correctament. Em van explicar que estaven muntant un equip de "futbol tag" mixt, que a catalunya s'en diu "futbol flag" i és una mena de rugby o no es fan placatges. Em van dir si volia anar als entrenaments amb ells ja que l'equip era mixt i els hi faltaven tios així que vaig dir que si.

El plan d sortir és una mica diferent del d'aquí, és més rollo assentat, cervesa (o el que sigui) sense parar i xerrar molt, però aixo d'estar drets, ballant o fent imitacions del WOW es veu que no és el que es fa més. La cosa va estar bé, vam riure bastant (jo també quan aconseguia pillar tot el tros de conversa) però vaig veure clar que he de millorar el meu anglés.

Canvis i el temps

Bueno primer de tot:
Prometo fer els posts més curts!

Segon, he canviat el nom del blog, per què? Doncs... perquè si, potser el tornarè a canviar o sigui que s'accepten propostes. A sí! també he afegit una barra lateral que enllaça amb les fotos que vaig penjant al flickr, vaig copiar la idea del blog del Nestor...

Això eren els canvis, ara el temps!
"Per què cullons parla del temps aquest?"
Doncs bé perque si vull recuperar la linia argumental i explicar les coses en context primer cal que expliqui el temps d'aquí.

Aquí a Irlanda el més normal és que plogui (quina sorpresa! segur que ningú s'ho esperava això). Doncs bé quan vaig arribar el primer dia feia un sol que flipes, ni un sol núbol al cel. La Martina em va explicar que la gent ja començava a parlar de possibles restriccions d'aigua perquè durant l'abril casi no habia plogut (només 10 dies o així).
Aquell dia (el que vaig arribar) va fer força calor. L'endemà (el primer divendres) també feia molt sol, jo vaig anar a l'ambaixada i després vaig estar per el St. Stephens Green park, que estava a rebentar de gent tirada a la gespa aprofitant al màxim el sol. El dissabte ja estava núbol i el diumenge va a tornar a ploure.
Però quan plou aquí no és com quan plou a barcelona, el dia no és gaire fosc i no plou durant gaire estona. El dia que vaig fer les fotos de l'Starbucks vaig mirar per la finestra, estava núbol, pero no plovia, vaig agafar les coses i vaig sortir de casa (van passar uns 60 segons). Al moment de sortir de casa es va posar a ploure a sac, però vaig decidir que sortia igual, al cap de 2 minuts ja va parar. Més tard va tornar a ploure pero sempre amb aquesta mena de pluja intermitent.
No havia tornat a veure el sol fins ahir, per tant vaig aprofitar per anar a correr i estar pel parc, que estava altre cop a rebentar.

Molt bé aquesta vegada no m'he enrollat massa, la proxima entrega explicare el primer divendres tarda-nit en un pub.

Comunió

Bueno esta vist que és impossible planejar una línia argumental per el blog, és com si ell prengués possessió de mi i m'obliga a alterar els meus plans, així que avui no seguiré amb la història dels divendres i a canvi explicaré el que vaig fer ahir: Anar a una comunió.
La comunió en qüestió era la de una neboda (osti ara no se si s'escriu així, tot i que amb les faltes que ja faig normalment tampoc importa massa, no?) de l'Eamon.
De fet no vam anar a la cerimònia, ni tan sols al dinar, el plan era passar-se per casa la seva germana a la tarda, estar una estona allà i tornar. No vam anar a la cerimònia ni al dinar perquè l'Eamon treballava i acabava a les 3 més o menys. A més tant ell com la Martina estan malalts (constipat, grip... whatever) així que tampoc teníem intenció de quedar-nos molta estona.

Quan l'Eamon va arribar a casa a les 3:30 va dir que es trobava fatal (segons la Martina és un exagerat), que se sentia dèbil i que necessitava fer una "siesta" (S'ha de reconèixer que s'havia aixecat a les 5 del matí després d'estar d'exàmens el dia anterior). Mentre ell es va estirar, la Martina va fer algo de sopar-dinar, no ho sé exactament perquè en teoria a la 1 es dina, i es sopa a les 6 o les 7. Els horaris del menjar em donarien per un altre post o sigui que torno al tema...

Després d'haver "dinat" jo em vaig posar a fer el post d'ahir, l'Eamon a fer la siesta i la Martina no ho se. Allà les 5 la Martina em va dir que marxàvem nosaltres, que ja s'estava fent tard i l'Eamon es quedava dormint perquè estava mig empanat.

Vam anar amb transport públic. Quan vam arribar a l'estació faltaven 20 minuts pel següent tren. Havíem d'anar a Dublín 18 que bé a ser com anar de Sants a Granollers. Mentre anàvem amb el tren la Martina em va fer un curs accelerat de la família que ens trobaríem allà. Intentaré explicar-ne alguna cosa, però la veritat es que els noms no en recordo ni un.
Hi ha el pare (68) i la mare (62 + o -). Tenen 7 fills (em sembla), 5 són noies i 2 nois (l'Eamon nés un evidentment). El terme noi i noi potser no esta ben aplicat aquí, el germà gran té 40 pocs anys (41?) , la resta de germans van decreixent en edat fins a l'Eamon (28 o 29) i la germana petita, que ahir no hi era i no la vaig conèixer. La majoria dels germans grans de l'Eamon tenen fills, això vol dir que la festa estava plena de nens petits, quina por!!! (triple factorial, això és molta por, charlie calcula-ho)
Bueno quan vam arribar a la casa, vam anar directament al jardí. Allà hi havia una carpa muntada amb tots els adults i un castell inflable amb tots els nens intentant destruir-lo. En el moment en que vam arribar les germanes més joves van sortir ràpidament a abraçar la Martina així com algunes de les nenes. Després em van presentar i la germana més jove que hi havia (29) em va anar a buscar una beguda immediatament. També em van presentar la mare que em va saludar a la manera espanyola, amb dos petons. Aquí Irlanda sempre es saluden donant la mà quan et presenten algú, petons i abraçades per quan els coneixes i hi ha confiança. La mare em va dir nosequè de que tenia una reserva de Smirnoff per mantenir la salut (vaya tela!).

Amb la Martina vam anar cap a dins de la casa a deixar la jaqueta, jersei i va tornar la germana (Això de no recordar cap nom és una putada, a partir d'ara li dire... Amy)m se'ls havia acabat la Bulmers (Magners a Espanya), cidra, o sigui que vaig agafar una cervesa. Vaig sortir a fora amb la Amy a que em presentés la resta de la family, i em dongués algo per obrir la cervesa. Més o menys els entenia a tots, però si es motivaven a explicar-me la vida ja em perdia.

Mitja hora després va arribar l'Eamon, jo anva per la segona cervesa i en aquell moment els nens es preparaven per jugar a la gallineta cega amb una pinyata indestructible. Va ser molt divertit veure els nens donant cops a l'aire intentant tocar la pinyata. Finalment una de les germanes grans es va posar el mocador i va aconseguir detruir la pinyata. Per cert, ara recordo que abans de venir a Irlnada el Stephan del Climbat em va dir que a Irlanda la proporcio de dones per home és la més alta del món. A jutjar per la familia que hi havia allà és totalment cert. Dels 10 o més nens que hi havia només 2 eren nens. El mateix per les germanes/germans de l'Eamon, 5 vs 2.

Abans d'arribar a la casa l'Eamon m'havia explicat que un dels seus nebots (l'Aron (17)) en sabia molt d'ordinadors, que teclejava molt ràpid (Uala!). M'havia dit que li havia explicat que venia jo uns enginyer informàtic i que ell havia dit, segur que jo en sé més. Ja m'imaginava el nano rallant tota la tarda dient que si el messenger podia fer tal, o que havia fet un script per el mIRC que li permetia fer petar l'ordinador de qui volgues... Resulta que no hi era quan vam arribar.

Quan vaig acabar la segona cervesa estava allà assentat intentant pillar la conversa, vaig coneixer el marit d'alguna de les germanes i em diu "vinga agafa una cervesa no siguis timid". Així que vaig agafar una cervesa i em diu "Wellcome to Ireland". Un dia li vaig preguntar a l'Eamon quin era el esport més popular d'Irlanda, em va dir "a part de veure alcohol, segurament el futbol". Té tota la raó del món.

Al cap d'una estona van dir que feien una porra per Eurovision, així que tots vam posar 2 euros i vam agafar un paperet amb un país ( a mi em va tocar Turquia) i van estar intentant muntar una tele a la carpa, però ja començava a fer fred així que m'en vaig anar a dins de la casa juntament amb la Martina l'Eamon i el marit de una de les germanes que jo estava convençut que era gay, almenys per la pinta.

Acabo de veure que m'estic enrollant molt o sigui que abrevio, la mare va marxar poc despres, em va dir que era molt guapo (soc un lligon) i em va fer dos petons més. Vam estar mirant Eurovision fins que va acabar, en el sofa erem com 6 persones ven apretats i aixafats. Un parell de les germanes també em van dir que eran molt guapo (si es que estic fet un triumfador) i ja vam marxar. En el cotxe vam tornar l'Eamon, la Martina, l'Amy (que no es diu aixi) i la seva filla. No sé que estava dient la Amy que salta la seva filla:
- Mommy are you drunk?
- No I am not... yet
- Yes you are!
- No,...
Sembla que la nena va deixar de insistir no se si perque la Amy la va convencer o va veure que no hi havia res a fer...

Bueno i de moment rés més. Després intentare recuperar el post Divendres i acabar-lo, i a més hi posare fotos!

Divendres

Ahir va ser un dia interesant.
La nit anterior vaig estar enviant curriculums a diferents llocs, l'endama a les 8:30 el telefon em desperta, però no soc prou ràpid i penjen abans que el pugui agafar. "Ja tornaran a trucar" i segueixo dormint.

Els primers dies d'estar aqui m'aixecava molt d'hora, principalment perquè el meu llit inflable és força incomde i em destrossa l'esquena, però ara que ja tinc l'esquena destrossada, l'únic que passa és que tardo una bona estona a trobar una posició que em permeti adormir-me (la posicio varia segons lo inflat que estigui el matalas). Un cop he trobat la posicio dormo molt bé i clar al mati és quan s'esta millor al llit així que per compensar el que pateix l'esquena, dormo una hora més, apa.

Així que em finalment em vaig aixecar a les 9:30 i em vaig anar a dutxar. Mitja hora a la dutxa amb aigua calenta, oh quin gust!
La dutxa té un funcionament curiós. Té una rodeta que segons el text controla la temperatura, però en realitat controla quanta aigua surt i a més de forma inversa: Per parar l'aigua l'has de posar a la temeratura màxima i per engegar-la a la minima.
Al costat hi ha una altre rodeta que controla la potencia (suposo de del calefactor o el que sigui que escalfa l'aigua.) El problema és que aquesta rodeta és discreta, és a dir que només te 4 posicions:

• Congelada (bueno 1 grau que sino sortirien cubitos),
• Tebia-Freda (15 graus aixi a ull),
• Cremant (45?)
• Bullint (Casi, a 80 graus no l'he provat mai, bueno la congelada tampoc he tingut el valor de provar-la).

Evidentment per saber la temperatura exacte s'hauria d'aplicar un factor de correcció d'exageració que deu ser d'entre un 10 i un 20%, pero bueno per aqui van els tiros.
Total que els primers dies em cremava per dutxar-me, pero vaig observar que les cames no em patien tant com la part superior. El sistema era:

mentre no dutxaFinalitzada fer

Posar la dutxa en posicio cremant
mullar cames i peus, entrar en calor
// Al lavabo, el fred és important al mati.

Posar la dutxa en posicio tebia-freda
Rapidament mullar la resta del cos
Quan l'aigua començi a estar massa freda
tornar a posicio cremant i apuntar als peus.

fiMentre

// Ja se que podria escriure molt millor l'algoritme, pero ara no toca.

El problema d'aquest algoritme és que el temps de resposta del calefactor era massa gran i m'acaba cremant i congelant, tot en el mateix procés.
Un dia però vaig descobrir que l'alçada del manec respecte la seva posicio base també influeix en la temperatura. Quan aixeco el manec per sobre de la posicio base l'aigua surt més calenta i quan el baixo surt més freda. Això explica perque suportava millor l'aigua quan apunava als peus i quan m'havia de rentar elcap em cremava. Un cop descobert això sembla que la dutxa es va enterar que ja coneixia el seu secret i va començar a funcionar millor després d'aplicar el nou algoritme que em permetia controlar la temperatura de forma continua.

És increible com em puc arribar a desviar del tema que volia parlar quan he començat a escriure així que de moment el deixo aquí i en faré un de nou seguint amb el tema.

Burgers

Bueno, com que ja veig que això d'escriure no es lo meu i si segueixo la linia temporal no m'atrapare mai, avui salto directament al present, o casi.

Durant aquest dies he menjat en llocs molt variats i coses molt variades (chino, tailandes, burguer king, italia, lassanya de verdures casera, peix casero (molt bo!), etc..) Pero ja feia uns dies que l'Eamon deia que tenia ganes de menjar una autentica hamburguesa.

- Tonight I'll cook a proper burguer, not that shit they give you in a McDonalds...

Dit i fet, vam anar de compres, carn picada, ceba, tomaquets, ous, panets d'hamburguesa i moltes coses més que no recordo.


Quan vam arribar a casa es va posar a cuinar. És una llàtima que no estigues atent a com ho va fer per passar de la carn picada a la super hamburguesa que hi ha a la foto. Va fer servir el forn, la pealla i el grill, pero encara em falta algun ingredient secret.

La veritat és que l'hamburguesa merexia el nom "a Proper Burguer" perquè a par de ser gegant (no m'hi cabia a la boca) estava tant bona com sembla per la foto, si no més.

Per comparar la mida de la foto, al costat del plat hi ha dos coses fosques, són els meus dos mobils, així és més fàcil fer-se una idea de les dimensions de la bèstia. De pas que penjo la foto de la burguer es pot veure un tros del pis on estic. (Penjare mes fotos ho promoeto!)

Després d'aquest sopar tant suculent, em vaig posar a veure l'últim episodi de Heroes (d'internet, aquí a la tele van pel 12 o així) i afer una mica de feia per l'Omar que no para de donar-me'n. També vaig aprofitar per enviar correus a gent que busca companys de pis, un dels quals he anat a veure avui.

Això em porta directament a avui. Vaig concertar una visita a un dels pisos que m'agradava per avui a les 8. La veritat és que estava nerviós. Encara no pillo als irlandesos del tot, be l'anglès en general parlat pel carrer no el pillo al 100%, però els irlandesos es una mica més difícil.

Doncs estva nerviós, no sabia si em farien moltes preguntes o si els entendria prou bé o... jo què sé! Al final la Martina i l'Eamon m'han acompanyat amb cotxe, però no han vingut amb mí a la casa ("I want to do it on my own", encara tinc orgull).

El tio que m'ha obert era irlandés de pura cepa, però l'entenia prou bé, la veritat que m'ha sembla força amigable. La casa estava plena d'altra gent que anava fent visites també. El 3 ocupants de la casa estaven ocupats cada un amb un candidat. He sentit algú que parlava en catellà, no se si de la casa o candidat, però no m'ha sorprés, està plè d'espanyols!! Però clar com que em salto la linia temporal encara no ho he explicat això...

El resultat de la visita es que la casa esta prou bé per els estàndards que vaig per aqui. És una mica vella, pero tenint en compte que és per a 4 persones es prou gran. La meva habitació no. Deu fer 1,5x3m aixi a ull, però tot i així li he dit al noi que hi estava interesat. En els proxims dies em diran el què.

Camping

El segon episodi de les aventures comença alla on vaig deixar l'anterior: L'aeroport de Dublin

Un cop retrobats amb la Martina i esmorzats vaig començar les classes per ser un bon Dublines. Primera lliço, el transport públic a Dublin és comparable al de barcelona, es a dir els horaris no siguinifiquen practicament res. El usuaris de renfe sabran el que vull dir.
Segona lliçó, el bus has de pagar el preu exacte, no hi ha canvi i no es preu unic, depen de on vagis. Per sort la Martina ho tenia tot controlat.

Finalment arribem a casa la Martina, on m'estaré un temps fins que trobi un pis bueno, bonito, barato. La casa esta situada a Dublin 6 (lliço 3: Dublin esta dividit en barris o districtes, cada districte te un numero, comença per l'1, el centre, i va augmentant conforme t'allunyes del centre). La casa es veu vella i una mica "destartalada", te 3 pisos, a cada pis hi viu un llogater (o parella o el que sigui). Ells (la Martina i l'Eamon) viuen a la planta baixa.

La casa per dins es també vella. El terra esta emmoquetat, les parets pintades de un vermell lleugerament fosc que no arriba a granate (es clar que l'Anna problablement diria que son fucsis apagat o alguna cosa així). Hi ha un lavabo petit i estret, una habitacio i una sala d'estar gran (en relacio amb les mides generals) que està fusionada amb la cuina. Aquí es on m'esablire per els proxims dies.

Tinc un matalas inflable mida matrimoni que ocupa completament l'espai entre el sofa i la tele, la costat les maletes amb totes les coses. El portatil el tinc a la taula, juntament amb el seu ordinador. Això és la meva haitació, cuina i oficina.

Aeroports

A peticio popular he muntat aquest blog per explicar les meves aventures per les illes.
El primer episodi "En Teo s'en va de... Camping" comença el dia 2 de Maig...

02/05, 4am, Granollers
Sona el despertador, hora d'aixeracr-se. El vol surt a les 7 de l'aeorport de BCN, així que el pla és sortir de Granollers a les 4:45 per ser allà amb temps. A les 4:50 passem a buscar a l'Anna i ens dirigim l'aeroport. Arribem a les 5:30 més o menys i l'Anna i jo ens dirigim als mostradors de ClickAir a fer cua per facturar. Es increible la quantitat de gent que hi ha a l'aeroport a aquestes hores. Per megafonia criden els paastgers de Màlaga perquè s'afanyin a facturar.
Només queda una persona devant nostres quan arriben els meus pares d'aparcar el cotxe. Me mare em diu que si no hem vist que han cancel·lat el vol.
-És una broma, no?
-No de debò
-Bueno ara ja ens toca, ho preguntem a la tia de clickair

Donem els papers a la "tia" de "ClickAir"...
-El vol ha Dublín ha estat cancel·lat.
...
...
-I per què si es pot saber?
-No hi ha disponobilitat d'avions.
¬¬'
-I que se suposa que hem de fer?
-No ho sé (pues nena si tu no ho saps...) és que jo no soc de clickair, sóc d'iberia (i perquè estas atenent a un mostrador on posa ClickAir? Per amor a l'arte?). A les 7 quan arribi el personal de ClickAir sabran alguna cosa (com pot ser que el personal arribi a les 7 si el vol havia de sortir a les 7????? Com es nota que ClickAir es una lowcost d'Iberia, com s la renfe treies trens de baix cost, t'imagines?)

En aquest punt no ens queda mes remei que contenir la indignacio pq no serveix per res, i dirigir-nos a la cafeteria a esperar als autentics treballadors de clickair. Al principi estem tots molt sorpresos, l'Anna esta molt enfadada, jo estic estupefacte i adormit. Matem el temps com podem fins a les 7. Llavors anem cap als mostradors de ClickAir, ara ja no hi son, a les pantalles posa Iberia, nomes queden dos mostradors de ClickAir i els dos estan tancats. L'Anna s'en va a preguntar a un home d'Iberia i nosaltres esperem devant el mostrador de ClickAir. L'Anna em crida, sembla que l'home si que sap algo, ens diu que hem d'anar a l'oficina de relacions publiques i alla ens canviaran el vol. Molt bé doncs som-hi.

A l'oficina també hi ha cua i mentres esperem me mare ens diu que ja ha arribat el personal de ClickAAir, però encara no treballen, de moment s'estan asentant (son les 7:10). Seguim fent cua ifinalment a l'oficina ens expliquen que no hi ha avio perquè ahir no va arribar, ens donen el vol de dema a la mateixa hora, si volem podem demanar hotel i/o taxi, paga la companyia, demano el texi per si decas, pero l'hotel no. Al cap i a la fi l'Anna ha d'anar a treballar i jo aprofitare per anar a fer quatre coses que tenia pendents.

L'aventura ha quedat posposada 1 dia.

Arribo a barcelona amb l'Anna i aprofitem per anar a esmorzar, uns minuts després arriba la Montse, una amiga de la feina de l'Anna. Com que no tinc res urgent...

(pause de l'escriptor, sona Summer Jam, quins records de càmping, m'encanta!)

...a fer pujo a la seva feina a coneixe la patxi, la brum, la lu i la resta. Les dos primeres són plantes, la última es la jefa. Depsrés d'això em dirigeixo a La Vanguardia a veure el Charlie, el Jordi i la resta. S'emporten una bona sorpresa quan entro i dic "Bon dia" com si vingues a treballar, els explico l'intent fallit de marxar i m'en vaig esmorzar amb ells. Després d'això ja m'en torno cap a Granollers, on aprofito per fer unes gestions a la caixa i fer la ultima viciada al WoW.
A la tarda vaig amb l'Anna i ens tornem a despedir, avui anirem a dormir aviat que dema toca el segon intent...

03/05, 4am, Granollers
Sona el despertador, hora d'aixeracr-se. El vol surt a les 7 de l'aeorport de BCN, així que el pla és sortir de Granollers a les 4:45 per ser allà amb temps. A les 4:50 passem a buscar a l'Anna i ens dirigim l'aeroport. Arribem a les 5:30 més o menys i l'Anna i jo ens dirigim als mostradors de ClickAir a fer cua per facturar. Es increible la quantitat de gent que hi ha a l'aeroport a aquestes hores. Per megafonia criden els paastgers de Màlaga perquè s'afanyin a facturar.
Si no fos perquè es dia 3, diries que tot segueix igual que ahir i en realitat hem quedat atrapatas en un bucle temporal igual que el dia de la marmota. Aquesta vegada però es veu que si que hi ha avio

Ens despedim davant del control de segurat i en aquest punt comença la meva aventura en solitari.
Després de passar el control sorprenentment sense cap problema em dirigeixo a embarcar l'hora es força justa aixi que m'afanyo. En teoria he d'anar al M4, pero un cop arribo allà el numero de vol de la pantalla no cuadra amb el del bitllet. Miro el bitllet i vaig que diu porta 57, així que segueix caminant. Arribo a un control de seguretat, sembla que he de passar a la part "internacional" de l'aeroport. El guardies no en tenen ni idea de si he de fer cas del monitor o del bitllet aixi que paso el control i vaig cap a la porta 57, ja vaig tard!
Quan arribo allà només hi ha 4 persones, el personal de clickair. Sembla que m'estiguin esperant a mi... passo i li dic al tio que no se si aquest es el meu vol perquè el nuemros de vol no quadren, em diu que es correcte perquè el bitllet te el numero de vol d'avui i el monitor el d'ahir (o al reves) entro al bus que ens portara fins a l'avio. Només hi ha 2 persones, em pregunto si la resta de gent haura optat per esperar que el monitor donguin més indicacions. 10 o 15 minuts despres arriben unes 7 persones més i l'autous marxa. Suposo que el vol anira buit. A l'avio em puc asseure on vull, en total no arribem a 30 persones.

A Dublin 2 hores i mitja després, puja un parrell de polis a controlar que tots tinguem passaport o DNI i ja podem sortir, la maleta surt al mateix moment que jo, increible! Surto a fora i em trobo la meva cosina, la Martina, que m'ha vingut a buscar. Aqui acaba la meva aventura en solitari, de moment, i també el primer post de prova. Potser m'he enrollat molt i després he volgut fer anar les coses molt ràpid, però és el meu primer blogpost! Espero comentaris