El desenllaç (Franca IV)

Després d'un temps d'espera vaig rebre la trucada de la gent de l'agencia de França per dir-me el què sobre l'entrevista...
- Bonjour Mr Logueda I'm calling from Elan-IT, how are you? - Well, thank you - I have the feedback from Amadeus
"Merda si em truquen tant aviat es mala senyal"
- Unfortunately you have not been selected.
"Ho sabia"
- Aja, OK
Aquí deixo d'escriure VO que hi ha lectors que no ho pillen sino...
- Ho sento molt senyor Lloreda - Gracies - Li desitjo molta sort els seus intents futurs (com tradueixo "future endevours" i que quedi be "intents", "esforços" o "empreses"? bueno aixi esta prou be, la VO es millor)
- Gracies, adeu - Adeu, Adeu (Bye, Bye)

Bueno doncs aquí em teniu sense la feina, una pena per mi, perquè la feina molava i el lloc tambe, i la pasta i tot, però tambe una pena per vosaltres perque haurem de buscar una excusa millor per fer una escapada al casino de Monaco...

Bueno ara es quan tocaria explicar les reflexions que he fet sobre tota l'experiencia, que he fet be i que malament, que es pot millorar etc, pero em fa pal i no em vull allargar, nomes dir que el Geek de moment segueix a la City (que traduit vol dir que segueixo a Dublin, buscant feina), i com que són les 6 de la tarda d'un divendres dublinès vaig a practicar l'esport nacional, m'en vaig al pub amb la Martina i les seves amigues.

Fins aviat

A la platja!

El diumenge de la setmana passada vaig anar a la platja, si per increïble que sembli a Dublín hi ha platja, si s’en pot dir així es clar. De fet vaig fer un cap de setmana de sol. Tota la setmana va fer sol i bon temps. el dijous i el divendres vaig anar al cine a el centre comercial més gran d’Europa, i el dissabte a voltar per Rathmines i a prendre el sol al parc amb la Martina.

El diumenge em vaig aixecar d’hora (les 9:30 un diumenge és molt d’hora pels meus estàndards) i al cap d’una estona la Martina em va preguntar si tenia banyador, que ens en anàvem a la platja. Primer vam passar a buscar una amiga seva, l’Antonia (en serio es diu així), una gallega no massa agraciada.

Vam anar amb el DART (el tren) fins a Sandymount, be fins la següent parada perquè ens vam passar. Un cop allà vam buscar un lloc lliure i on ens poguéssim estirar amb les tovalloles. Jo tenia intenció de banyar-me, encara que l’aigua estigués molt freda. Però la “platja” em va deixar impressionat. La paraula “impressionant” normalment té connotacions positives, aquest n’és el contra exemple.

La platja consistia en un espai de uns 3 metres de sorra seca que s’estenia al costat de la carretera que voreja la baia. Després començava la sorra humida, després pringosa i finalment am bassals d’aigua que s’estenia fins a l’horitzó. No tinc ni idea que a quina distància es trovaba el mar, a lo lluny podia veure alguns vaixells, però també a lo lluny veia gent caminant per sobre la sorra, però era impossible distingir on estava la frontera.

Ens vam estar allà un bona estona, jo fins i tot em vaig adormir. La Martina i l’Antonia es van estar explicant la vida, suposo. Quan em vaig despertar vaig notar que m’estava cremant tot i que m’havia posat una mena d’oli protector factor 20 de la Martina, així que em vaig vestir i vaig dir que me n’anava a veure si trobava el mar.

Va ser tota una aventura i en alguns trossos em va recordar la travesia del Frodo, en Sam i l’Smeagol per els pantans del morts, Dagorlad, em sembla que es deia. El terra era semblant a les descripcions del Tolkien. Hi havia bassals amb algues en descomposició, cadavers de crancs i uns curiosos monticles de sorra que semblaven cucs. El terra anava canviant,hi havia zones més seques i agradables, i havia zones on la sorra era quasi negra i feia molta pudor, com una clavaguera.

Vaig caminar en direcció al mar mitja hora aproximadament, finalment vaig arribar a un lloc on la marea estava pujant, i amb ella arrosegava un quantitat de merda i espuma que em va fer desistir de intentar banyar-me. A lo lluny hi havia una familia que sí que es banyava amb l'aigua fins els genolls però vaig considerar que ja era suficient. Quan em vaig girar per tornar cap a la tovallola la vista era acollonant, per lo lluny que quedava i lo encara més lluny que semblava.

Evidentment no totes les platjes de Dulín són aixì, però com que encara no les he vist, doncs no ho puc demostrar, seguiré investigant...

L’Hotel (Viatge a França III)

Quan vaig acabar les entrevistes, un cotxe em va venir a buscar. Em portava a mi i al alemany serio (i amb una cara no molt agradable de mirar). A ell el van deixar a un hotel Ibis. A mi al Mercure que estava al costat. Quan vaig entrar a la recepció de l’hotel, vaig pensar que tampoc era gran cosa, tenint en compte que se suposava que era una hotel de 4 estrelles. Vaig donar el paperet de la reserva i després de mirara-se’l un bona estona la noia de la recepció em va dir que aquell hotel no era el meu.

Es veu que hi havia 2 hotels Mercure en el parc tecnològic de Sophie-Antiopolis (que és on esta situat Amadeus). Aquell era el Mercure “dolent”, jo tenia habitació en el bo. “Molt bé tinc l’hotel bo, però com hi arribo?” El cotxe que em portava havia marxat, el meu mòbil espanyol estava a punt de quedar-se sense bateria i el mòbil irlandes no tenia masses calers, i de tota manera no sabía a qui trucar. Però bueno la tia de la recepció em va explicar com arribar a l’altre hotel i em va dir que sí que s’hi podia arribar caminant.

Després de caminar una estona amb la maleta per una carretera que passava pel mig d’un bosc vaig arribar al hotel bo. Al costat tenia un Etap, la marca més barata de la cadena Accor, molt útil recordar aquest nom per viatjar per Europa. El meu hotel si que em va impresionar, aquest si que era un 4 estrelles. El noi de la recepció em va donar la benvinguda, uns papers d’Amadeus i em va dir que el cocktail era a les 7 al saló del darrere de la recepció.

Quan vaig arribar a l’habitació (la 69) vaig lamentar que l’Anna no hagués vingut amb mi. Era una habitació molt gran, amb un llit molt gran, una butaca, 2 lavabos i banyera amb sals de bany i tot de cosetes d’aquestes. Després em vaig mirar els paperets d’Amadeus que m’havien donat a recepció. Es veu que hi havia una convenció de clients d’Amadeus o una cosa així, la convenció començava l’endemà i aquella tarda es feia un cocktel de benvinguda i networking. Ho cito textualment, posava això a la invitació. Evidentment no es referia a gent parlant sobre l’ultim draft del IEEE 802.11n (que sembla que ja és força definitiu per cert), sinó a gent de negocis trobant-se i tenint converses del pal:
- Ei que tal Philip, com us va per asia?
- Molt bé Sophie, aquest any hem aconseguit reduir els costos un 1,5% per sobre de l’esperat, i això que encara no tenim la conjuntura adequada. Que tal vosaltres amb els americans?
- No tant bé la veritat, la depreciació del dòlar ha fet que la demanda baixés i això ha ralentitzat els nostres plans d’expansió.
Després diuen que els informàtics diem coses rares.

Evidentment vaig pensar que jo allà no hi pintava rés i que més aviat el tio de recepció s’havia confós i m’havia près per un dels assistents a la convenció. Així que vaig decidir que aniria a fer el turista per Niça i soparia per alla. Vaig anar a recepció a preguntar si hi havia busos (no n’hi havia, on s’és vist un bus en un hotel de tant nivell) o quan valien els taxis fins a Niça. 60 Euros només per anar! Hmm casi que no, pagar 120 euros per passejar una estona per una ciutat és una mica car. Així que vaig tornar a l’habitació. Pel camí vaig veure que el cocktail ja havia començat i hi havia unes quantes persones prenent vi i menjant canapésmolt sofisticats. Quina gana!

Allà l’habitació vaig pensar que aniria al restaurant de l’hotel, però encara era d’hora, així que me vaig posar a mirar Prison Break. Allà a les 8 vaig sortir de l’habitació per anar al restaurant. El cockail estava ja ple de gent, tothom fent networking. El restaurant estava tancat. Vaig deduir que els senyors d’Amadeus havien reservat tot l’hotel per ells i els seus conferenciants, perquè no semblava que hi hagués ningú que no ho fos. Així que vaig tornar a l’habitació, vaig agafar la meva invitació i vaig anar cap al cocktail.

La invitació no em va fer falta per res, allà ningú em va preguntar que hi feia, simplement em vaig intentar barrejar amb la gent, però com que absolutament tothom estava en grups d’entre 2 a 4 persones (la majoria de 3, però cap grup fora dels límits) em va resultar força difícil. De tota manera vaig aprofitar per fotre’m alguns dels canapés més bons que he probat mai, vaig sortir a la terrassa, i per no sentir-me tant fora de lloc vaig trucar l’Anna. Quan es va acabar el saldo del meu mòbil, vaig agafar un parell més de canapés i m’en vaig anar a l’habitació.

Encara tenia gana i ja no quedaven canapés. Per sort vaig recordar que el Etap tenen tot de màquines de menjar a la recepció, dit i fet, una bossa de patates, un kinder bueno i un twix van acabar un barreja entre el mejar més selecta i el més refinat, digne del Ferran Adrià.

Després d’una experiència culinària de tant alt nivell vaig preparar-me un bany de sals i espuma i em vaig passar una hora a la banyera. Vaig estar pensant en les entrevistes. Jo crec que ho vaig fer força bé. La putada és quan et diuen que diguis algun defecte teu, que pots dir? Agrairé comentaris amb suggeriments, i no val el defecte de què m’enrollo molt en els posts, no crec que sigui rellevant per una feina). També la vaig liar una mica quan em va preguntar si coneixia patrons de disseny.
-Patrons de Disseny? Es clar!
-Digue’m-en algún, i que no sigui el singleton
-Jeje, bueno doncs tenim el patro plantilla
La putada és que en aquell moment no em va sortir la paraula plantilla en angles, em sortia pattern, però “the pattern pattern” em semblava a mi que no podia ser gaire bo. Evidentment es diu “Template pattern”, però en aquell moment em vaig bloquejar i no vaig atinar a dir-ne més, però ho vaig poder salvar dient-ne en catala i explicant que no em sortia la traducció.
-Bueno coneixes el patro ... (no recordo el nom i no l’havia sentit mai, potser fins i tot era una pregunta trampa)
-No
-I el Model-Vista-Controlador?
“Uff això si que ho tinc més controlat”
-Si, i tant
-I el patro ... (no recordo quin pero aquest si que el coneixia)
-Si, si també
-Vale, vale, només era per veure si estaves familiaritzat amb ells.

Bueno en aquells moment a la banyera evidentment els recordava tots, recordava els problemes de disseny, on casi sempre haviem de fer servir el patro observador i el plantilla, després vaig recordar el patró adaptador, el patro estat, i fins i tot algún altre patro que ara ja no recordo, si ho hagués recordat abans! Però bé, el que esta fet, fet esta. I amb aquest pensament m’en vaig anar a dormir.

L’endemà m’havia d’aixecar a les 8 i poc per estar a punt quan em vinguessin a buscar a les 9 per dur-me a l’aeroport. Vaig posar el despertador del mòbil a les 8:15. Després vaig pensar que potser el xòfer no em trobaria si es pensava que estava a l’altre hotel.
Em va despertar el telefon
-Bon dia senyor Lloreda, el taxi l’esta esperant a la porta
-Que? Quina hora és?
-Les 9
“Merda”
-Vinc en 5 minuts
Corrents vaig fer la maleta entaforant totes les coses, no em vaig pantinar ni res i vaig sortir corrents. El mòbil va sonar un quart d’hora més tard, encara tenia l’hora de Dublín.

Llibres

Des que estic a Irlanda he llegit 4 llibres, el primer el vaig portar jo, però la resta són de la Martina. Ella té molts llibres, especialment de l'Agatha Christie (diria que els té tots!), però la col·lecció que he descobert aquí és la de Discworld del Terry Pratchet. Ja sé que comparat amb l'Edgar i els seus llibres d'autors japonesos això no queda gaire "cool", però que hi farem (per cert Edgar putu japo sonat el kugatsu aquest, jo em pensava que ereu amics).

Als amants dels videojocs segurament els sonara la saga Discworld (Mundo Disco, Charlie) perquè quan les aventures gràfiques en 2D a lo "Day of the tentacle" eren la última moda va sortir una (o més, això ja no ho sé) aventura gràfica de Discworld. En aquella època jo era bastant més petit i la veritat és que no li vaog fer gaire cas al joc. Era estil Simon the sorcerer per le parides pero no recordo gaire més. Així que quan la Martina em va dir que provés aquest llibres em va entrar curiositat per coneixer el origen d'aquest joc tant "mític".

La veritat és que els llibres són molt bons, divertits i sarcàstics i suposo que si sabés més anglès encara em farien més riure (a vegades no pillo les conyes fins que busco la paraula en qüestió,o vegades no la pillo i punt, però perquè encara no tinc dominat això dels dobles sentits en anglès). La veritat és que des del punt de visti lingüístic són dels llibres més complexos que he llegit, fins i tot més que The pillars of the Earth del Ken Follet, però a part de la dificultat m'agraden molt.

Doncs res, només volia recomanar-los una mica. Per cert acabo de recordar el nom del primer llibre era "The best a man can get" també molt divertit.

Amadeus (Reflexions del viatge II)

Segueixo amb la segona part del viatge a frança...

Quan vaig arribar a l'aeroport, em va recollir una dona que era la meva xofer. Ens vam dirigir cap a l'oest de l'aeroport (Niça queda a l'est), així que després de tot l'empresa no esta tant a prop de Niça com em pensava. Pel camí vaig fitxar-me en les muntanyes, vaig veure'n una amb unes bones parets per escalar. Aquí a dublín la muntanya més alta que he vist no arriba ni a turó.

Quan vam arribar a l'empresa la xofer (per cert el cotxe una passada) em va deixar davant de la recepció. Els edificis d'allà són impresionants. Vaig entrar a una recepció digna dels hotels més futuristes.
- Hola, sóc l'Alex Lloreda, estic aquí per una entrevista de feina.
- Molt bé senyor Logueda, amb qui té cita?
- ... la veritat és que no recordo el nom ....
- I no té el paper?
- ... no ... només em vaig imprimir el paper del vol i el del hotel ...
- ... Bueno, a veure pot ser la senyoreta (no recordo quin nom) ?
- No ho se, sí, pot ser..
- A veure un moment...
Va resultar que sí era la senyoreta Laurent Miramont (no sé com s'escriu pero més o menys sonava així). Després d'aquesta penosa introducció em van prepara una targeta per poder accedir a les instalacions i vaig deixar la maleta en un guarda roba que ja tenien preparat per això. Em va a venir a buscar la noia aquesta, força maca per cert, i em va portar cap a dins, vam sortir de l'edifici per dirigir-nos a un altre a través del jardins. Jo estava flipant. Amadeus està situat a dalt d'un turó i consta d diversos edificis tots amb jardins i molt guapos.

Ja a l'edifici de RRHH em va deixar perquè m'esperés. Al meu costat tenia un altre noi, semblava una mica més gran que jo. Resulta que era de Madrid, consultor extern per Amadeus i també esperava que li donésin la posició de plantilla, però jo tenia una aventatge (a part del fet de que ell era madrileny, això resta) jo sóc fiber i ell un teleco-de-merda (eh Omar).

La primera prova que vaig haver de fer va ser un test de personalitat d'aquests que has de triar entre opcions que t'obliguen a contradir-te. Després d'això em vaig haver d'esperar una estona. Vaig veure passar bastantes noies que no estaven gens malament(per què sempre hi ha tantes ties al departament de RRHH i no al d'IT?). La Laurent em va presentar una d'aquestes noies, que no venia a quento, però bueno. Després d'això em va dir que encara m'hauria d'esperar unes hores per fer la primera entrevista així que si volia podia anar a dinar. Em va acompanyar fins al restaurant-menjador i em va donar un val per poder demanar el que volgués.

El menjador era molt gran, amb capacitat per unes 300 o 400 persones i estava a rebentar. Em va molar perquè casi tothom era jove (25 - 30 pocs), vestien informal (texans i polo o coses així) i es parlaven molts idiomes (evidentment dominava el francés). Quan vaig acabar vaig anar a la terrassa a fer un café (tot pagat per la companyia) i a prendre el sol mentre esperava que fos l'hora de la primera entrevista.

A la 1:30 vaig anar cap al despatx de la psicologa que m'entrevistava. Em va fer les típiques preguntes: Per què vols treballar per nosaltres, quina és la teva millor qualitat i coses així. despres em va demnar que li expliqués quí era jo, com em definiria, que dirien els meus amics de mí, etc... La veritat és que estava molt còmode parlant amb ella i va riure bastant quan em vaig definir com un "part-time geek". És a dir que sóc un geek com tot bon informàtic que es preci, però també m'agrada fer moltes coses, socialitzar-me (ja sé que la majoria dels meus amics informàtics pensen que sóc un geek i tots ells també es "socialitzen" molt, però els estereotips són molt poderosos).

Despés de la primera entrevista em va tocar esperar un parell d'hores i després em van portar a un altre edifici que no estava al complex principal d'Amadeus. En aquest edifici havia d'entrevistar-me amb dos project-managers. El primer em va explicar el model de negoci d'amadeus, la seva posició al mercat i els projectes en els que treballavem. Vam parlar de Java i C++, d'Enginyeria del Software, de paral·lelisme, redundància, concurrencia, gestió de càrrega de transaccions i tot de coses que aquí escrites sonen molt bé. Llavors vam comentr el meu CV, li vaig explicar que és La Vanguardia, Cre-A, QPrima i la meva experiència amb cada un d'ells. Crec que li vaig agradar força.

El segon tio que em va entrevistar parlva amb molt accent francés i costava una mica més d'entendre. Li vaig parlar de les meves aficions, l'escalada, l'snowboard, el surf, etc... també li vaig explicar el meu PFC de coses de 3D. En general li va agradar força i em va dir que nosequí del departament també escalava i que estaria molt content de tenir un company d'escalada. Després vamparlar de coses més tècniques. Em va explicar que un dels clients gràfics que desenvolupen el fan en C# perquè el hi permet una cosa que és que el client (persona física) pot canviar la distribució dels widgets de la interfície tan sols arrosegant-los. Em va preguntar si coneixia alguna cosa semblant per Qt o per Java o algun altre llenguatge, pos no. Algú ho havia sentit mai això? Mola, no? En general crec que els hi vaig caure bé i vaig donar la talla a nivell tècnic.

Quan ja marxava em vaig trobar un altre candidat. Un alemany de 26 anys, molt seriós i reservat i amb cara de ser l'anti-alegria-de-la-huerta. A ell el van deixar en un hotel Ibis. A mí em van portar a un Mercure (de la meteixa cadena però amb moolt més nivell), però aixó ho deixo ja per la següent entrega.

D'amadeus vaig fer un parell de fotos amb el mobil, perquè la camera de fotos la tenia al guardaroba i no era plan de anar per aquell campus d'alta seguretat fent fotos a les coses... Quan torni a granollers, passare les fotos del mobil al PC i les afegiré aquí si valen la pena..
Fins aviat

Reflexions del viatge I

Bueno ja torno a ser aquí!

<Reflexió que no be al cas>
Aquí és un terme confós, imprecís, igual que dir "a casa", ara casa meva es a Dublin, però quan dic que torno a casa se sobreenten que torno a la casa de Granollers. Aaixí mateix aquí podria ser Barcelona, Granollers, Dublin, Niça i potser algún lloc més. El que és important és el aquí virtual, és a dir que torno a estar en algún lloc amb una conexió "gratis" a internet i amb temps per perdre divagant sobre la semàntica de les paraules.
</Reflexió que no be al cas>

Començaré explicant el viatge i les parides que em passen...
El meu vol sortia de Dublin a les 6:20 hora Dublinesa (1 menys que al continent). Per arribar a l'aeroport havia de pillar un bus que sortia a les 4:43 de Suffolk St. (St NO vol Sant, tu ja saps per qui va...) al centre. Havia reserva un taxi a les 4:15. Total que va arribar a les 4:11, jo encara estava a la dutxa, em va trucar i va deixar un missatge que deia que havia picat a la porta si en 5 minuts no sortia, marxava. Aixi que quan vaig sortir de la dutxa i vaig veure la perdi vaig sortir corrent de casa agafant la maleta i intentant no descuidar-me res (no ho vaig aconseguir).

El taxi ja no hi era.

Vaig trucar uns quants cops pero el tio "no el sentia", segur. Aixi que vaig començar a caminar fins que va passar un altre taxi, el paro i li dic a Suffolk st.
- O Connell Street?
- No
- SUFFOLK Street
- Ah! ... That's in the center, right?
"Merda un novato!"
- Yes
- Ok, don't worry
"No que va"

Després de passar-se el carrer i saltar-se una doble continua i un semafor en vermell, em va deixar a la cantonada de la Molly Malone per que deia que no podia passar per Suffolk Street. Vaig pagar (em va fer descompte per la volta) i vaig dirigir-me al bus. El taxi arrenca i enfila Suffolk St. "No s'entera de res"
Amb tot eren les 4:33, vaig veure que el bus ja hi era i el conductor baixava a tancar la porta del maletero. Vaig correr i el vaig pillar a temps. Uff!!
Quan vaig arribar a l'aeroport, estava a rabentar de gent, fent cua per facturar a tot arreu, pero com que volava amb Aerlingus i no duia equipatge per facturar pos vaig poder fer servir una d'aquesta maquines de Check-In express. Després em vaig posar darrere d'una llarguíssima cua per passar el control de seguretat. Vaig estar allà flipat per la lentitud i la mida de la cua fins que em vaig adonar que en realitat no es dirigia al control de seguretat sino als mostradors d'Aerlingus a facturar.

"Cadia día en sé més i ho faig millor això de passar els controls de seguretat"
- Senyor porta algún objecte punxant?
- No
- L'escanner diu que sí, hem d'examinar la seva maleta
- Vale
El tio obre el necesser i troba el Railgun que tenia preparat per carregar-me el President (algún, no se quin)
- Senyor aquestes pinces sn punxegudes les haurem de conficar
- Oh Fcuk!... digo... Vale
Segueix buscant i troba la barreja de bomba atomica de dispersa evola on no arriba la radiació..
- Senyo el desodorant també l'haurem de confiscar...
"Merda"

Esta vist que encara no tinc els aeroports tant controlats com pensava, tot i que això algú dira que són fallos de novato, jo diria que són fallos de les presses.

Com que em torno a allargar molt ho deixo aquí. Després faré més posts així no fa tant pal legir-ho

To France

Dema m'en vaig a Niça, França a fer una entrevista de feina.

"Com? Que?"

Ho explico des del principi. Quan vaig començar a buscar feina em va contactar un tio d'una agència de França, deia que havia trobat el meu CV a través la BD de la seva agència (no se com hi havia anat a parar alla). El cas és que estava molt interesat en parlar amb mí.
Quan vaig parlar amb ell em va explicar que tenia un posició per mí a Amadeus a Niça, el sud de França. La oferta era molt interesant, i després de més de dues setmanes de recopilar informació (el tio s'ho va currar molt preparant-ho tot) em va dir que es posava en contacte amb Amadeus per concertar una entrevista al lloc.

L'endemà em va trucar una tia d'una altre ajència francesa per oferir-me la mateixa feina (o semblant). Primer vaig pensarque era d'Amadeus i que eren com una mena de consultora de RRHH externa (tenia molt accent francès i no la vaig entendre massa), però despres em va explicar que no, que eren una companyia diferent però que ells eren els únic que contractaven per personal de plantilla, els altres m'oferien una posicio externelitzada. Aaixí que li vaig dir que endavant a ella també, total si un és de plantilla i l'altre externalitzat seur que no són la mateixa feina,però em va quedar el dubte de que potser l'estava liant.

Finalment el dimecres passat em van trucar per veure quan podia anar a Niça a fer una serie d'entrevistes, vam acordar que serien dema. Ells s'encarreguen de tot, em reserven els vols, l'hotel i el taxi, no esta malament. No sé si em donaran la feina però almenys fare el turista.
Ja ho explicare i intentare fer fotos.
Per cert Niça esta molt a prop de Monaco...

Home Again

Hola a tots!
Torno a escriure despres de dues setmanes de paron del blog.
Aixo te una explicacio, be de fet dues. La primera, l'excusa oficial, es que he estat 10 dies a Catalunya, per complir amb diversos compromisos. La segona, es que soc una mica vago i vaig pensar:
"Ja escriure un post per explicar que torno a casa per uns dies quan estigui a Granollers"
Pero es clar, un cop alla vaig pensar que potser no era adequat que escribis des de Granollers, quina excusa mes bona!
Pero bueno ja torno a ser aqui. Segur que algu ja ha notat que no he posat cap accent en tot el post, be es que estic utilitzant un teclat guiri (irlandes) i no tinc ganes de buscart els accents. Ara es quan hauria d'explicar com ha anat el viatje per les meves terres, com va ser el casament, quants whikys ens vam fotre amb el Marcal (tampoc tinc la C trencada), com la vam liar a davant del Piano Blau (de fet seria mes adequat dir com la VAIG liar) o com va anar la despedida de solter del Mike per Sevilla, pero com que tinc gana i no em vull allargar ho deixo pels proxims posts.

Fins aviat!