Llibres
Des que estic a Irlanda he llegit 4 llibres, el primer el vaig portar jo, però la resta són de la Martina. Ella té molts llibres, especialment de l'Agatha Christie (diria que els té tots!), però la col·lecció que he descobert aquí és la de Discworld del Terry Pratchet. Ja sé que comparat amb l'Edgar i els seus llibres d'autors japonesos això no queda gaire "cool", però que hi farem (per cert Edgar putu japo sonat el kugatsu aquest, jo em pensava que ereu amics).
Als amants dels videojocs segurament els sonara la saga Discworld (Mundo Disco, Charlie) perquè quan les aventures gràfiques en 2D a lo "Day of the tentacle" eren la última moda va sortir una (o més, això ja no ho sé) aventura gràfica de Discworld. En aquella època jo era bastant més petit i la veritat és que no li vaog fer gaire cas al joc. Era estil Simon the sorcerer per le parides pero no recordo gaire més. Així que quan la Martina em va dir que provés aquest llibres em va entrar curiositat per coneixer el origen d'aquest joc tant "mític".
La veritat és que els llibres són molt bons, divertits i sarcàstics i suposo que si sabés més anglès encara em farien més riure (a vegades no pillo les conyes fins que busco la paraula en qüestió,o vegades no la pillo i punt, però perquè encara no tinc dominat això dels dobles sentits en anglès). La veritat és que des del punt de visti lingüístic són dels llibres més complexos que he llegit, fins i tot més que The pillars of the Earth del Ken Follet, però a part de la dificultat m'agraden molt.
Doncs res, només volia recomanar-los una mica. Per cert acabo de recordar el nom del primer llibre era "The best a man can get" també molt divertit.
Als amants dels videojocs segurament els sonara la saga Discworld (Mundo Disco, Charlie) perquè quan les aventures gràfiques en 2D a lo "Day of the tentacle" eren la última moda va sortir una (o més, això ja no ho sé) aventura gràfica de Discworld. En aquella època jo era bastant més petit i la veritat és que no li vaog fer gaire cas al joc. Era estil Simon the sorcerer per le parides pero no recordo gaire més. Així que quan la Martina em va dir que provés aquest llibres em va entrar curiositat per coneixer el origen d'aquest joc tant "mític".
La veritat és que els llibres són molt bons, divertits i sarcàstics i suposo que si sabés més anglès encara em farien més riure (a vegades no pillo les conyes fins que busco la paraula en qüestió,o vegades no la pillo i punt, però perquè encara no tinc dominat això dels dobles sentits en anglès). La veritat és que des del punt de visti lingüístic són dels llibres més complexos que he llegit, fins i tot més que The pillars of the Earth del Ken Follet, però a part de la dificultat m'agraden molt.
Doncs res, només volia recomanar-los una mica. Per cert acabo de recordar el nom del primer llibre era "The best a man can get" també molt divertit.
2 comments:
Je, je, bé la veritat és que el llibre del Haruki Murakami va ser una horterada snob que a més a més acabava deixant gairebé totes les preguntes que t'havia plantejat sense resposta. Segons l'autor, això és perquè així cada lector forma part del llibre, i les resol d'una manera diferent, fent de la lectura una experiència única... Segons jo, perquè no tenia ni idea de com resoldre-les...
Així que crec que fas bé de seguir amb en Terry Pratchett!!
Ah! I respecte al Kugatsu, sí, jo també em pensava que érem amics, però sembla que ell no...
Post a Comment